Cartes

20.03.2017 | 07:15

Miratges automobilístics
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE TORROELLA DE MONTGRÍ
Moltes vegades quan viatges a un nou país o a una nova ciutat, fixant-te en els cotxes que circulen a les carreteres, als seus ­carrers, pots arribar a saber com és l´economia d´aquell indret. Amb les mesures que es volen posar a la ciutat de Barcelona de vetar els cotxes vells, quan algú de fora vingui a la nostra ciutat podrà pensar que és en un lloc on els seus habitants tenen una bona economia. El que passarà serà que hi haurà més persones endeutades i, de segur, els pobres seran encara més pobres.


Gasos hivernacle
Joaquín Durall Banyoles
La combustió de la gasolina amb l´oxigen de l´aire, en la proporció justa i adequada, és una combustió estequiomètrica completa, que en els motors de gasolina dona vapor d´aigua i CO2. Si la proporció de gasolina i aire és equilibrada (una reacció química estequiomètrica) no veig per què un cotxe antic, de la mateixa cilindrada que un de modern, ha de contaminar 36 vegades més.
Davant la gran corrupció que patim en tots els camps: política, de multinacionals, bancs, i de nosaltres mateixos com a persones, només puc pensar que aquesta asseveració és un engany més del gran lobby de l´automòbil, perquè, babaus com la Colau ens facin renovar l´actual flota rodada i paguem tontament un altre cotxe, com uns pobres feligresos.


Catalunya,
un estat propi
Francesc A. Picas LA JONQUERA
Milions de catalans somiem un estat propi. Una Catalunya que administri la seva economia i que es regeixi per les pròpies lleis. La nostra il·lusió per un Estat Independent es troba bloquejada per l´ombra de l´Estat Espanyol, que ens imposa unes normes dictades pels Tribunals Constitucional i Suprem.
Alguns juristes afirmen que les recents sentències dels Tribunals contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs són correctes, jutjades de la perspectiva de Madrid. Contemplades des de Catalunya, són una ofensa al dret d´un poble que vol expressar la seva opinió. Un infranquejable obstacle per un diàleg sincer i democràtic entre Catalunya i Espanya. Dictades les sentències correspondria concedir un indult, que facilitaria la concòrdia entre espanyols i catalans. Encara que els imputats no acceptarien el mot indult perquè estan certs que no incorregueren en cap delicte.
Creiem que procedeix a Felip VI, rei d´Espanya, el dret a sol·licitar als Tribunals, o a concedir per motu propio, un raonat indult. Catalunya agrairia el gest de Sa Majestat.


A Vacamorta qui la fa no paga?
Montse Tena Representant de la PAAC (Plataforma Alternativa a l´Abocador de Cruïlles)
El passat 16 de març vàrem llegir a la premsa: «Recuperació de Pedreres SL interposa un contenciós al TSJC per rebre una indemnització pels «perjudicis» econòmics pel tancament de l´abocador, el 2014. Reclama més de 40 milions al Govern per la clausura, 150 milions la Generalitat calcula el cost de buidar.»
Des de la PAAC (Plataforma Alternativa a l´Abocador de Cruïlles) volem recordar que el Govern ha infringit lleis per allargar-li la vida a l´abocador i als seus substanciosos beneficis, entre elles la llei de protecció a la salut de les persones (RAMINP) i també lleis urbanístiques –segons sentències fermes del 2002 i del 2014 que el van fer tancar.
Què tenim a canvi de tots aquests milions que el Govern haurà d´invertir per restaurar la zona desprotegida i malmenada, més els milions que li reclama l´empresa també al Govern per no poder acumular més beneficis? Sapigueu que –a canvi– tenim un abocador il·legal a casa nostra ja fa 17 anys, amb una muntanya de residus que desconeixem, de més de 2,2 milions de tones, i que, vet aquí, segons el Govern treure´ls seria perjudicial per la nostra salut.
Quants beneficis il·lícits haurà donat aquesta muntanya tòxica, a costa nostra?
A Vacamorta els que han infringit les lleis pagaran la malifeta o cobraran per ella?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema