CORRUPCIÓ «NO POLÍTICA»

20.03.2017 | 07:15

Els mitjans de comunicació, amb les seves denúncies permanents, evidencien que la ­corrupció és un virus, una pandèmia que sotmet a la desconfiança la societat. És com l´aluminosi que corca les parets mestres del nostre sistema democràtic. La política s´emporta totes les recriminacions i mirades irades dels ciutadans. Deu ser perquè administren els nostres impostos, deu ser perquè viuen dins la casa pública, feta de vidre transparent, on, a la curta o la llarga, tothom pot veure què «s´hi cou».
Tanmateix, hi ha una corrupció de la qual no es parla gaire, però que també és, malauradament present en el món de l´empresa privada. No hi ha índex de valoració com en l´àmbit públic o polític, però existeix i roba tant als accionistes, com els treballadors, com els proveïdors i els clients.
Si ens atenem a la definició de corrupció, d´acord amb el diccionari de la RAE, ho veurem clar:
«Corrupció és tot allò que genera ´profit´ utilitzant els mitjans que té al seu abast en virtut de la responsabilitat que ostenta.»
Dit d´altra manera, si una persona, en l´exercici de la seva funció, obté beneficis «personals» directament o indirectament de les seves actuacions professionals, està cometent un acte de corrupció. Igualment ho hem d´entendre si el benefici que obté és per a un tercer (persona, entitat, institució, etc.) o senzillament si ho detreu de l´organització per la qual treballa, sigui intencionadament, per negligència o omissió.
Partint d´aquesta definició, els que tenen més números de caure en la temptació del «profit» propi, són els caps de compres, els que treballen en logística, manteniment, sistemes, inventaris i àrea financera. Evidentment qualsevol treballador d´altres àrees també pot ser temptat.
Comissions, propines i regals de tota mena poden influir en la decisió del responsable. Tanmateix, no són sempre crematístiques. La necessitat de reconeixement, de prestigi, la vanitat, insufla el cor de molts comandaments que necessiten aduladors que saben fer-los la «gara-gara», «la pilota», utilitzant molt bé l´eina de l´adulació, per decantar el vistiplau del professional en favor seu.
Per combatre aquest mal endèmic de la corrupció, hem d´entronitzar, difondre, ensenyar des de l´escola, la suprema norma ètica kantiana:
«Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en tu mateix, com en els altres, sempre com a un fi, mai com un mitjà». Aquest és el primer deure que permet estar bé amb un mateix. (Ètica dels deures).
Evidentment que també hi ajuden el conjunt de normes que pugui dictar la societat (Còdis ètics, la Norma Europea de Gestió de Compres UNE, el mateix Codi Penal etc) (Ètica de les normes).
Igualment que les empreses sostinguin la seva Direcció amb una política basada en valors. (Ètica de les virtuts).
Coordenades dins l´empresa que procurin i permetin la felicitat del personal (Ètica eudemonística).
Si els corruptes, poden ser objecte de perdó i redempció, la corrupció com a mal social, és un pecat imperdonable que s´ha de combatre sempre i en tot moment i no només en l´àmbit polític.
«Si no lluites per acabar amb la corrupció i la podridura, tu també acabaràs formant-ne part» (Joan Baez, 1941, Cantant nord-americana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema