La condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a dos anys d'inhabilitació, per dur a terme un referèndum il·legal, absol Artur Mas de la més que previsible sentència contra CiU per corrupció en el cas Palau. Ni més ni menys que Napoleó aconsellava no molestar l'enemic quan s'està autodestruint. En vigílies de la combustió dels nacionalistes a l'altar dels suborns comprensibles en qualsevol idioma, la intromissió d'una sentència relativa a una votació registrada sense incidents es converteix en una excel·lent coartada per als convergents. Si a més resulta que els partidaris del càstig, situats majoritàriament fora de Catalunya, consideren insatisfactòria la reprimenda, costa trobar-li sentit social a la resolució. Només hi ha una cosa pitjor que fabricar independentistes, i és fabricar simultàniament independentistes i anticatalanistes.

El primer efecte de la sentència contra els tres organitzadors del referèndum del 9-N de 2014 ha consistit a agitar el vesper, a encoratjar un discurs victimista i patrioter. Ha auxiliat un Artur Mas aclaparat per la corrupció econòmica. El resultat contraproduent s'aconsegueix des d'un comportament irreprotxable dels funcionaris implicats. Els fets i l'encaix penal admeten escassos dubtes, ja es veu que els ortodoxos desitjaven un desenllaç més sagnant. El procés equival a preparar un gelat amb una recepta impecable, per introduir el producte final al forn.

El Govern pot fer veure que no ha influït en una condemna forçada, i que pot atacar-se des de vectors democràtics. No obstant això, un fiscal general va preferir dimitir a seguir les ordres de la Moncloa. Segons reconeix la mateixa sentència, la junta de fiscals del Tribunal Superior català tampoc trobava fonaments per sustentar l'acusació. És clar que en aquests casos sempre es pot comptar amb Manos Limpias.

Resulta curiós que el sindicat d'ultradreta acumuli desqualificacions sense número quan actua contra la Infanta, però es converteixi en paladí de la democràcia en regirar-se contra l'independentisme català. S'atribueix a Manos Limpias una maldat selectiva, en comptes d'alarmar per la seva perillosa conjunció amb els sindicats policials que compartien l'acusació popular.

Deslegitimat en el cas Nóos, l'esguerro de Manos Limpias adquireix un fulgor tan democràtic a Catalunya que el tribunal es desentén en el càstig a Mas de la pena més suau sol·licitada per la fiscalia, per ampliar-la atenent a l'acusació popular que també demandava presó per a Cristina de Borbó. De nou, o el seu criteri era inqualificable per endavant, o digne de consideració en tots dos processos.

Un ministre també podria cometre el delicte de desobediència greu que condemna Artur Mas. No obstant això, no existeix ni un precedent que un membre del gabinet s'hagi assegut a la banqueta per aquesta causa. Cap altre president autonòmic, i n'hi ha hagut de proverbialment turbulents, ha sofert condemna per desobeir una ordre superior. Per tant, existien camins perquè el desacord no se substanciés per la via penal. No van ser explorats.

En el moment més inoportú, fins el president del Constitucional i antic militant del PP ha declarat que al tribunal no li correspon resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. O entre Generalitat i Moncloa, per a més precisió. Atès que les resolucions de l'esmentada instància són capitals per condemnar Mas, es conclou que el Superior català ha intervingut penalment en una qüestió límit.

Quan la banda de Millet i Montull rebi les condemnes que ha pactat amb la fiscalia, Artur Mas podrà erigir-se de nou en màrtir violentat per les seves conviccions polítiques. Sostindrà que, vist un tribunal espanyol, vistos tots, un argument preventiu que ja ha esgrimit per desautoritzar el seu recurs davant el Suprem. La condemna testimonial per desobediència funciona com una fenomenal cortina de fum.

Hi ha altres arguments per dissociar Mas de la corrupció de CiU, però l'expresident no pot apuntar-los perquè pequen de cinisme. En resum, si Rajoy no és responsable de Bárcenas, de qui cobrava diners en negre segons nombroses anotacions, per què Artur Mas ha d'acompanyar en el descrèdit el seu tresorer.

S'ha fet justícia amb els organitzadors del 9-N? Sí, de la mateixa manera en què també es fa medicina en recol·locar l'articulació dislocada d'un malalt, que mentrestant es dessagna per l'aorta.