Molt va sorprendre l'opinió pública mundial la imatge de Donald Trump i Theresa May agafats de la mà pels passadissos de la Casa Blanca durant la seva primera trobada al mes de gener. L'estranya sintonia física entre dos mandataris que s'acabaven de conèixer es va explicar primer amb un amor ideològic i d'expectatives polítiques, però després va resultar tenir més a veure amb una por patològica del president dels Estats Units a les rampes i escales anomenat batmofobia, que li fa buscar instintivament suport en el proïsme.

Quan ho vaig llegir, em va semblar xocant que el líder de la primera potència mundial volgués la sustentació d'una dona com la primera ministra britànica, que prou en té amb no caure dels seus talons d'agulla. «Tu que no pots, porta'm a coll», diu la saviesa popular. L'equilibri planetari va descansar durant breus moments sobre unes sabates vermelles no molt altes, però sí sostingudes en falques finíssimes amb efecte balanceig.

La cap dels conservadors britànics sempre ha mostrat el seu gust pel calçat de disseny original, amb formes molt punxegudes, grans i materials que imiten els dibuixos de la fauna salvatge, i moltes vegades alts talons. Ho sé perquè la seva predilecció per les sabates va aparèixer en absolutament tots els perfils que es van publicar a la premsa seriosa quan es va fer càrrec del govern del Regne Unit després del referèndum del Brexit com un tret rellevant de la seva biografia. Ni idea de si Vladímir Putin prefereix botes o espardenyes, del peu que calça François Hollande o del tipus de mocassins que tria Mariano Rajoy. No obstant això, rius de tinta corren i correran sobre les plataformes que sol lluir la reina Letizia, l'agenda d'activitats de la qual no importa gens en comparació dels seus estilismes, o sobre la total falta d'estima pel calçat luxós d' Angela Merkel, que tendeix a caminar plana.

«Senyora ministra, traguem-nos els talons i doni un exemple del qual pugui sentir-se orgullosa», va demanar una sindicalista a May poc abans de ser proclamada al setembre nova lideressa del Partit Conservador. La reclamació venia al cas de la campanya desenvolupada a internet per Nicola Thorpe, acomiadada del seu lloc de recepcionista en una oficina londinenca de l'empresa Pricewaterhousecoopers per negar-se a utilitzar-los com a part del seu uniforme. La jove, que va intentar passar jornades laborals sobre unes incòmodes sabates altes i ho va deixar per impossible, va reunir 150.000 signatures que van impulsar la discussió sobre els codis de vestimenta en el treball a la Cambra dels Comuns. L'informe que allà es va exposar recollia els testimonis de centenars de britàniques que expressaven els problemes d'esquena, dolors i dificultats per fer la seva tasca amb un calçat elevat que mai s'exigiria als seus companys. Els estudis mèdics que es van aportar concloïen en «els riscos que per a la salut i el benestar a curt i mig termini» porta l'ús de talons. A més, les queixes femenines apuntaven al fet que bona part dels uniformes busquen oferir una imatge sexy de les dones, i elegant dels homes. La Cambra va aconsellar a les empreses revisar les seves normes i adaptar-les als nous temps.

Menys tèbia, la província canadenca de la Colúmbia Britànica, governada per una ministra principal, Christy Clark, prohibirà per llei a les empreses que imposin un calçat diferent depenent del gènere. És una batalla guanyada en aquesta guerra. Theresa May segueix usant talons, però potser perquè ella sí que pot triar.