La naturalesa no és només sàvia, sinó també malvada. Dilluns t'afalaga; dimarts et pica l'ullet i dimecres gairebé t'abraça fins al punt que et fa creure que se't vol endur al llit. I el dijous, ai, quan et penses tot està fet i has traçat el dibuix mental sobre com serà la victòria et fa una finta mortal de necessitat i te la clava -la punyalada- per l'esquena: ni sol, ni platja, ni dinars a l'aire lliure, ni fires, ni firetes, sinó pluja a dojo, fred de nassos i vent molest. Et venien de gust un dissabte i un diumenge de primavera? Doncs, apa, cap de setmana d'hivern. Et pensaves que organitzaries un concert de Txarango en una terrassa d'un edifici públic de Girona sense haver de mirar al cel? Il·lús. Creies que avui podries anar tranquil a una fira de menjar de carrer a Salt per cruspir-te una hamburguesa cuita en una furgoteca vintage per un cuiner amb barba frondosa i amb mig cos tatuat mentre el sol t'escalfaria la cara i et pintaria el primer bronzejat de l'any? Desgraciat. La naturalesa no és només sàvia, sinó cruel. Sap que tens fills i que l'última cosa que et ve de gust un dissabte és tenir-los tancats a casa posseïts per la síndrome del canvi de temps. O que no en tens i que et delies per assaborir una canyeta de cervesa ben fresqueta i ben tirada entre queixalada d'oliva farcida d'anxova i de patata rossa de bossa després de dies durs de feina. Era així, oi? Doncs et fots. Us foteu. O és que us ho havíeu cregut això de l'arribada de la primavera? La naturalesa no és només savia, és punyetera; múrria; traïdora. Ens manipula des que vam sortir de l'ou i ens enganya una vegada sí, l'altra també i l'altra i l'altra i l'altra i una més. I nosaltres, burros, vinga donar-li segones, terceres, quartes, cinquenes... enèsimes oportunitats. Doncs això: burros, perquè la naturalesa no és només sàvia, és filla de la seva mare i del seu pare i no sap quin és el significat de la paraula «compassió». És cínica, implacable i banya baixa; el dimoni, un dels quatre genets de l'apocalipsi, la nena de L'exorcista en ple atac epilèptic. No és només sàvia, no, la molt bandarra: és la inclemència que no perdona. Bon cap de setmana.
