La majoria dels ciutadans de l´Europa occidental no han conegut com era el seu país abans de formar part de la UE. La majoria dels qui el recorden no hi pensa amb nostàlgia. Creixement i benestar han anat de la mà del Mercat Comú i de la progressiva unitat europea.

Arreu hi ha sentiments de rivalitat entre veïns que poden arribar a comentaris de menyspreu i arrogants. Els recels nord/sud són dialèctica europea, però també dels Estats i de les regions que els formen. Repasseu les manifestacions de localisme: sovintegen a Itàlia, a França, a Espanya...; a tots es poden citar sentències declarant els veïns del sud ganduls, malgastadors, paràsits i borratxos. Nord/sud o oest/est, com a Alemanya. És comú que els habitants de les regions riques s´escalfin la llengua contra els que viuen a les regions més pobres.

La crisi l´ha convertit en discurs polític. Hi suma les pors al futur, les incerteses d´un món globalitzat i la incapacitat de les esquerres d´asserenar, amb projectes convincents i sòlids, les classes mitjanes que la pateixen. Al Regne Unit ha provocat el Brexit, la victòria de la competició enfront de la cooperació per resoldre els problemes. El debat s´ha dretanitzat. Ja no es tracta de decidir si s´assoleixen repartiments justos de riquesa que garanteixin la igualtat i la solidaritat entre ciutadans o es rebaixin impostos als que més tenen i es desprotegeixin els més febles, sinó de garantir si es blinda la nació per servar els privilegis, que sobreviuen encara, de les urpes dels nouvinguts o no. El debat no és qui i on s´aprofundeix la desigualtat, per què i a mans de qui ens empobrim i perdem drets cívics i laborals, sinó si anem junts o no, malgrat que la majoria vol anar junta i se sent europea.

Han reduït l´alternativa entre dreta xenòfoba i nacionalista i dreta amb vernís cosmopolita. Cap d´elles qüestiona la desregulació financera, la precarització laboral ni l´augment decidit de les desigualtats i les dues fomenten l´individualisme i el sentiment tribal. L´esquerra moderada, excepte a Alemanya, és incapaç d´explicar què significa defensar la llibertat, la igualtat i la fraternitat a Europa, cent anys després de la darrera revolució. O espavila o se li haurà de trobar substitut.