El Parlament de Catalunya aprovava el dia 23 de març la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2017. En la mateixa sessió obtenia el plàcet la «llei d'acompanyament» que, amb 239 articles, set disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries i set disposicions finals, ha passat gairebé desapercebuda per als mitjans de comunicació.
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) havia dictaminat que era constitucional, però advertia dels «problemes i les deficiències de tècnica legislativa pròpies de les anomenades lleis òmnibus. És un text llarg, que modifica més de vuitanta lleis i decrets legislatius, molt sovint sobre matèries tan diverses i allunyades del seu caràcter d'acompanyament a la Llei de pressupostos».
En efecte, en les modificacions legislatives hi ha tant alt grau d'heterogeneïtat que, en molts casos, no tenen cap mena de relació amb la llei de pressupostos.
Ara bé, l'objectiu central era fer caixa amb la creació de nous tributs i la modificació d'alguns ja existents per, segons estimacions del Govern, recaptar uns 181 MEUR anuals.
S'han creat l'impost sobre les begudes ensucrades envasades; l'impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics; i l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
Les modificacions afecten l'impost sobre estades en establiments turístics, l'impost sobre els habitatges buits, l'impost sobre els grans establiments comercials i innombrables taxes i preus públics. També s'ha eliminat la deducció addicional del tram autonòmic d'1,5 punts de l'IRPF per la compra de l'habitatge habitual per a rendes superiors a 30.000 euros anuals. En l'impost sobre transmissions patrimonials (TPO), els béns immobles tributaran un 10% per a valors fins a un milió d'euros i un 11% per als valors superiors.
És notable l'increment per a l'any 2017 d'un 57% del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus destinats a dipòsits controlats que passa de 19,10 ?/tona a 30 ?/tona.
Aquest és un impost ecològic destinat a impulsar mesures de minimització i de valorització material dels residus i alhora contribuir al finançament del cost de la gestió sostenible dels residus municipals. A la pràctica les entitats locals repercutiran sobre el ciutadà el cànon recaptat per compte de l'Agència de Residus de Catalunya i rebran les engrunes per dedicar recursos a la recollida selectiva.
Es podria seguir amb la tirallonga de modificacions tributàries però ja és suficient per assenyalar que la pressió fiscal sobre la ciutadania augmenta escandalosament.
Uf, quina basarda pensar que res canviaria en una hipotètica república catalana!
