Fa poc hem sabut que el Cens d'Establiments Comercials de Catalunya que elabora la Direcció General de Comerç de la Generalitat, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya situa Girona com la gran ciutat catalana amb més densitat comercial. Segons aquest estudi, a les comarques gironines hi ha 11.346 establiments comercials, amb una densitat mitjana de 15,4 comerços per cada 1.000 habitants, una ràtio que supera de llarg la mitjana catalana i que es pot complementar amb visions allunyades de l'estadística que encara fan més fredat. Només per posar un exemple, els veïns del barri de Sant Pau de la capital gironina no necessiten l'estadística per saber que al seu barri els 15,4 comerços per cada 1.000 habitants corresponen majoritàriament a perruqueries o estètiques, dada curiosa si s'han de repartir tant pocs habitants. Si ho volen comprovar només cal que donin una volta pel carrer Marquès Caldes de Montbui i pels seus adjacents i s'adonaran que mai a la vida havien vist tant alta concentració de perruqueries i derivats.
Les ciutats ja tenen aquestes curiositats. Sense saber ben bé per què els entra la febrada i en un lloc es concentren les botigues de roba, en un altre les de mobles i matalassos i en un tercer les fleques (altra de les dèries dels gironins). És difícil trobar cap altra capital amb tantes fleques com hom pot localitzar pels carrers de Girona. De fet podríem dir que és tracta d'una versió moderna d'aquella divisió per oficis que hi havia a les ciutats a l'edat mitjana i una mica més cap aquí amb noms de carrers que encara certifiquen aquella especialització.
La qüestió és que ho mirem com ho mirem els números no surten i o bé l'estadística catalana s'ha fet a cop d'ull o bé les escoles de negoci haurien de fitxar els comerciants gironins per tal que expliquin som s'ho fan, amb tanta botiga i tant pocs veïns, per tirar endavant.
