Dilluns, a 2/4 de dues, a la plaça Joan Brossa, agafem pel vial bici direcció avinguda Ramon Folch. La sensació que hom té és ben diferent que mirant el viaducte des de fora. Des del doble carril bici, enmig dels pilars mastodòntics que sostenen les vies del fer­rocarril, es passeja amb sensació de seguretat i aïllament del brogit extern. La bona intenció municipal ha fet bons paviments i senyalització, semàfors acurats i lents, il·luminació abundant de globus en forma de gotes transparents i lúcides per oferir un bon carril a les escasses sis bicicletes amb què ens creuem. Pacients ciclistes amb els vianants -prop d´un centenar hem comptat en tot el trajecte-, que no sempre tenen clar que, als camins i carreteres sense voreres, han de caminar per l´esquerra, per veure venir els vehicles, siguin cotxes, motos o bicicletes. Les bicicletes no acostumen a portar timbre i els pobres ciclistes han de tenir paciència, tossir o xisclar per fer-se notar i que els cedeixin el pas al qual tenen preferència. Sembla, però, que els viaductes ferroviaris, quan deixen de fer el seu servei originari, com el High Line de Chelsea a Nova York o els de tantes ciutats, es mantenen i es converteixen en llocs tranquils per passejar, per contemplar la ciutat, plens de vida, de verd. A Girona, el viaducte encara suporta el tren i s´ha volgut una meridiana per a bicicletes que s´emplena de transeünts.

Dimecres, a les tres menys cinc de la tarda, baixem a peu per la vorera dreta del carrer del Portal Nou, amb el Maria Gay a l´altre costat del carrer, mentre un ciclista, motxilla i gorra, devia entendre que, en eixamplar-se la vorera de la seva esquerra, li era més favorable envair-la que no continuar en direcció contrària sobre les llambordes. Que un vianant baixés per la vorera no l´impressionà i continuà el seu camí ben decidit fins que, a punt de topar amb aquell obstinat peó que no li deixava la vorera lliure i expedita, renegant, esmentant el pare i la mare d´aquell incívic, baixà a les llambordes i continuà el seu camí cap a la Universitat.

No feu més que actuar igual que tants i tants vehicles que hi circulen en direcció contrària amb el permís o passivitat municipals.