Mentre Alfonso Rojo i Félix de Azua van ser fortament criticats -amb raó- per ficar-se amb l'aspecte físic de contertulianes, sobre el que ha dit Mercedes Milà s'ha passat de puntetes. La pseudoperiodista i amant de les pseudociències feia apologia del llibre La enzima prodigiosa i no va suportar que José Miguel Mulet, reconegut bioquímic, li digués en pantalla que això és un frau, així que li va respondre que estava gras. I mirin que Mulet va ser educat de no dir-li a la cara la crua veritat: que és una ignorant egòlatra, o sigui del pitjor tipus d'ignorants. Per això, per l'ego, en lloc de disculpar-se, la Milà s'ha justificat reafirmant-se: «És que està gras».
Recordo la Milà a Antena 3 als 90, de fet no he pogut oblidar-la per més que ho he intentat. Presentava un programa tan vergonyosament bavós que quan hi portava, per exemple, Miguel Bosé o Jorge Valdano -les seves víctimes preferides-, un esperava que es posés de quatre grapes a sota la taula i acabés el que havia començat en pantalla. Els tocava i assetjava de tal manera, que si ho fes un presentador amb una convidada, no hi hauria prou llenya a l'Amazònia per cremar-lo en plaça pública. Eren entrevistes insulses, per descomptat, però qui te l'ego tan desmesurat, creu que la seva imatge és suficient per acontentar els televidents. Afortunadament va trobar Gran Hermano, el programa ideal per a la seva capacitat intel·lectual. En moments aïllats fins semblava més espavilada que els habitants de la casa de Guadalix. Només ho semblava.
Ja que Mercedes Milá es permet dir «gras» a algú si realment està gras, no la molestarà que acabi descrivint-la, més que res de cara a les generacions joves, que per fortuna seva ignoren qui és: vella, arrugada, patètica, lletja, dentuda, seca com una arengada, amb aspecte de transvestit i que vesteix com si tingués 15 anys. Per limitar-nos a l'aspecte físic que a ella tant li agrada comentar i no entrar en -per anomenar-lo d'alguna manera- l'intel·lectual.
