Per definició és algú que camina. Surt de casa aviat, encara de fosc, amb botes de mitja canya i mitjons gruixuts. Porta a la motxilla els atuells necessaris per sobreviure durant tota una jornada enmig de la natura més esquerpa. Generalment va en grup, pertany a un club excursionista que organitza sortides cada cap de setmana. S'ha passejat per tots els indrets del país, però encara troba un objectiu nou, un camí que roman amatent. El paisatge s'amaga darrere del clatell del caminant que el precedeix, però és igual, perquè de fet el seu propòsit és caminar, els seus ulls miren fixament el que trepitja, sap que en qualsevol moment pot perdre el peu, pot relliscar fatalment i no permet que res l'entretingui. De tant en tant, ell i els seus companys s'aturen, per reprendre forces, treuen un entrepà i se'l mengen asseguts damunt d'unes pedres, i aprofiten per parlar de les seves coses, quefers quotidians que queden pendents d'una excursió a l'altra. Mentrestant, els ocells parrupegen entre les branques dels arbres, les fulles es mouen com mans obertes i els campanars de les esglesioles treuen el nas tímidament sota els núvols. Però el caminant no es deixa intimidar per res de tot això, beu un glop d'aigua i torna al camí. Només està pendent dels senyals que indiquen la ruta, ha de complir uns horaris perquè sempre hi ha un autocar que espera o un tren que no espera. De tant en tant, alça la vista quan intueix que el panorama ho exigeix i fins i tot treu la càmera per fer unes fotografies que documentaran la seva aventura. Quan arriba finalment a casa, cansat, però amb l'esperit net i el cor pur, ja pensa en una propera caminada.
