Els que ja tinguin una edat recordaran les pel·lícules de Monty Python, aquells humoristes anglesos que es dedicaven a rebregar la història de mala manera, barrejant diàlegs contemporanis amb imatges pretèrites i creant així escenes absurdes i hilarants carregades de crítica. Des que vaig sentir la proposta dels Comuns de crear una república catalana federada amb una monarquia espanyola, em ve al cap la pel·lícula Els cavallers de la taula quadrada. Hi ha una seqüència en què es veu un grup de pagesos miserables i bruts esgratinyant la terra. Apareix el rei Artur encamellat dalt d'un serf que va picant les closques d'un coco, i se'ls adreça. Els pagesos no tenen ni idea de qui és aquell paio, així que li ho demanen sense embuts. «Soc el vostre rei!», respon el monarca, mig ofès. «No sabia que teníem un rei -respon una pagesa-. Jo em pensava que érem una col·lectivitat autònoma. Jo no l'he votat. Com ha arribat a ser rei?».
Ja sabem com ha arribat a ser rei, el rei. D'això en tenim una idea clara. El que sorprèn és que a algú se li pugui acudir proposar una república catalana dins d'una monarquia espanyola. Tot és anar fent giragonses per no acabar-se de definir i per esgarrapar els vots dels que encara volen creure que Espanya pot oferir alguna cosa. I sorprèn justament dels Comuns, que tenen com a referent una República, la Segona, que es proclamava avui fa 86 anys i que no va sorgir precisament d'un referèndum, sinó d'unes eleccions municipals més. Gaire constitucional no devia ser. El vent de la història bufa així. Uns s'hi sumen i altres continuen entestats a defensar el rei encamellat en un pobre serf que fa sonar les closques d'un coco per fer veure que és un cavall.
