Prejudicis

Fem l'esforç de no jutjar Fran Rivera i els seus amics defensors dels nobles arts del toreig i el cunyadisme

15.04.2017 | 09:28

Deia Fran Rivera aquesta setmana, en una d'aquelles tertúlies tan interessants que fan cada dia a les televisions i ràdios de gairebé tot el país, que si per ser antitaurí era necessari no dutxar-se. Aquesta pregunta, que és de fet una sentència humorística de mal gust, és producte d'un dels grans enemics que minen constantment la bona entesa i la bonhomia entre els components de la gran comunitat social de la qual formem tots part: els prejudicis. Jo mateix, durant molt de temps, m'he preguntat si per ser defensor de la tauromàquia era necessari ser un ignorant profund. Era un prejudici que he arrossegat durant molt de temps i que finalment, parlant amb els implicats, de bona voluntat, fent un exercici d'empatia, escoltant i analitzant els seus apassionats arguments amb ponderació i distància objectiva, he pogut vèncer i superar: en efecte, per defensar la tauromàquia en ple S. XXI no és necessari ser un ignorant, n'hi ha prou amb ser un tòfol. Sí, m'ensumo que possiblement he canviat un prejudici per un altre, no n'estic molt segur, però en tot cas són meus i me'ls faig com en dona la gana.

Hem de tenir en compte que el senyor Fran Rivera estava molt molest perquè un grup d'antitaurins havien boicotejat el seu pregó de Setmana Santa a Elda, bonica ciutat del Llevant, a la província d'Alacant. I clar, tantes hores de preparació intel·lectual per dir el de sempre, és a dir, no massa res, té la seva complexitat, i si a sobre et vénen a fotre el xou enlaire uns hippies bruts i pestilents, doncs molesta, clar. Els polítics ho porten molt millor això; parlar i parlar per no dir massa res, vull dir, i els hi és iguals que els cridin o els increpin perquè estan fets d'una altra pasta, i no de la que es menja precisament. Ooops! Un altre prejudici! Ho veieu? És difícil deslliurar-se dels prejudicis, formen part de la nostra personalitat, i combatre'ls és moltes vegades una lluita eterna contra el nostre entorn, contra les nostres arrels, contra la nostra més íntima i personal manera de veure i entendre la vida.

Fem l'esforç de no jutjar Fran Rivera i els seus amics defensors dels nobles arts del toreig i el cunyadisme, de no caure en prejudicis que no porten enlloc, que no sumen per intentar trobar una solució raonada a un conflicte que ve d'antic, perquè com deia Jesucrist a la creu, «no saben el que es fan». Per si de cas, això sí, no us hi acosteu massa; la gent que gaudeix del maltractament animal em fa l'efecte que no és de fiar. Segurament deu ser un altre prejudici, tampoc n'estic del tot segur, però la veritat és que justificar conductes primitives en relació amb els animals tot negant-se, fins i tot, a debatre una possible adaptació de La fiesta als temps que corren amb arguments tan elaborats com «és una tradició», «només són animals», «no pateixen» o «bé que menges carn i no et queixes», fan una mica de por. D'aquí a la psicopatia diria que no hi ha gaire distància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema