QUANT LA GIRONA VELLA ERA EL CENTRE URBÀ

16.04.2017 | 06:30

En les primeries del segle XX la que ara anomenem Girona vella era el centre de l´activitat urbana. S´hi concentraven els centres de decisió i la densitat de població era molt més elevada que no ho és ara. S´hi trobaven les seus dels organismes públics, s´hi obrien despatxos i botigues i no només els residents en aquella zona podien evitar desplaçar-se al que és ara el centre, sinó que els que habitaven en la part baixa es veien obligats a pujar-hi per rebre determinats serveis o fer les més variades gestions.
La Catedral i el Palau Episcopal, seu de la Cúria diocesana, eren el centre del barri levític. En el palau hi residien, junt amb el prelat, familiars i servidors. Canonges i beneficiats de la seu tenien el seu domicili en cases d´aquella barriada. Antics casals eren habitats per famílies distingides. A ben poca distància s´hi trobava el Seminari. Entre professors i estudiants podien sumar uns centenars. En l´antic convent dominicà hi estava instal·lat el Govern Militar, un regiment d´Infanteria i alguns serveis castrenses complementaris.
En el carrer dels Alemanys s´hi trobava el Despatx Parroquial de la Catedral.
Els centres docents hi eren en abundància. L´Institut on havien de cursar estudis tots els gironins de la major part de la província que aspiressin a accedir a la Universitat, es trobava al cap d´amunt del carrer de la Força. En el mateix edifici s´hi trobava la Biblioteca Pública i el Registre de la Propietat Intel·lectual. A la plaça de la Catedral, els col·legis del Cor de Maria i de les Escolàpies. Al carrer Bellmirall durant uns anys hi tingueren escola una comunitat de monges franceses. I en el mateix edifici, l´any 1914 s´hi instal·là l´Escola Normal femenina. En el carrer Claveria hi tenien un col·legi els germans maristes, amb nombrosos alumnes externs i un bon contingent d´interns procedents de l´entorn comarcal.
Quan a finals del segle XIX es creà l´Audiència Provincial s´ubicà provisionalment en un edifici de la que ara porta el nom de placeta de l´Institut Vell, des d´on es traslladà, per poc temps, a la plaça del Molí, per retornar al barri vell, ocupant la Casa Pastors, en la plaça de la Catedral. En el mateix edifici s´hi trobava el Jutjat de Primera Instància, el jutjat municipal, el Registre Civil i el despatx del Col·legi d´Advocats.
En el desamortitzat convent de carmelites descalços de la plaça de Sant Josep s´hi situava la Delegació d´Hisenda.
En la primera casa del carrer de la Força venint dels Quatre Cantons hi funcionava l´oficina de Correus. D´aquí el nom actual de plaça del Correu Vell. Fins a l´any 1922 no s´inaugurà l´edifici que mira a la Gran Via de Jaume I.
En un pis del mateix carrer de la Força hi havia una oficina de reclutament militar. I al davant mateix hi estigué instal·lada durant una colla d´anys l´emissora de Ràdio Girona. Emissora que primer havia estat en la casa número 6 del carrer Carreras Peralta, on s´inauguraren els serveis radiofònics l´any 1933. I en aquell mateix edifici, des de l´any 1924 fins al 1936 hi tingué el seu estatge social l´Ateneu de Girona.
En un edifici de les escales de Sant Martí hi funcionava el Registre de la propietat Immobiliària. En el carrer de la Força, plaça de l´Oli, Ciutadans i plaça del Vi s´hi concentraven gestories administratives, despatxos d´advocats i procuradors. La majoria de les oficines bancàries es trobaven entre el carrer de Ciutadans, plaça del Vi i carrer de Mercaders. Quan la Caixa de Pensions obrí la seva primera oficina a Girona, l´any 1909, la instal·là en uns baixos d´un edifici de la rambla Verdaguer, cantonada amb el carrer de la Creuada, on encara es conserven artístiques reixes que recorden la presència de la que era una exemplar entitat d´estalvi.
En l´edifici de la pujada de Sant Martí, seu de la Diputació, compartien espais la mateixa Diputació i el Govern Civil, amb la prefectura de policia. Allí hi residia la màxima autoritat de la demarcació provincial. La Casa de la Ciutat no s´ha mogut mai de la plaça del Vi, encara que amb l´expansió del teixit urbà i el progrés demogràfic l´increment dels serveis municipals ha obligat a disposar nous locals en altres indrets.
En el carrer de Ciutadans hi havia la Cambra de la Propietat Urbana, que encara hi continua, i la Cambra de Comerç.
També es trobaven a la dreta de l´Onyar els locals d´espectacles i recreatius. El Teatre Municipal, el Casino, els més antics Liceo, Odalisques i l´Odeon de les escales de Sant Martí, el qual, tot i estar ara dedicat a activitats industrials, mostra alguns detalls de quan fou un molt concorregut ball i un recordat teatre.
L´edifici de l´actual placeta de l´Institut Vell, que un temps acollí l´Audiència i un altre temps l´Escola Normal masculina, també fou estatge successivament del Centro Católico de Obreros, L´Amistat i el Centro Cultural. En el carrer Nou del Teatre s´hi trobava l´Ateneu Social Democràtic, posteriorment anomenat Fomento de Cultura. Primer, saló de ball i, posteriorment, cinema. Centre recreatiu i amb classes nocturnes per a adults. Seu de l´Orfeó Cants de Pàtria. Amb una escola de nens annexa.
La primera sala de projecció cinematogràfica que funcionà a la ciutat estava ubicada en els baixos de la casa del carrer de l´Argenteria que fa cantonada amb les escales del pont de Sant Agustí. La majoria dels partits polítics també tenien els seus respectius locals a la dreta de l´Onyar. Els tradicionalistes, a la Cort Reial; la Lliga, a les Voltes d´en Rosés; el Centre Republicà, al carrer del Carme. La Rambla i Argenteria tots els matins acollien el mercat d´abastaments. I durant tot el dia centraven gran part de l´activitat comercial de la ciutat. I al migdia i el vespre era el concorregut passeig urbà, punt de trobada i de relació.
La roda del temps va circulant constantment i els canvis es van succeint inevitablement. Des del barri de la Catedral es va baixant cap al pla. I de la dreta de l´Onyar es passa a l´esquerra.
Només el Banc d´Espanya va estar successivament al carrer Nou, la plaça del Marquès de Camps i el carrer 20 de juny. Al tombant del segle s´instal·len els nous cinemes a la plaça de la Independència. L´any 1917 les Escoles del Magisteri, masculina i femenina, passen respectivament a Anselm Clavé i a la Gran Via Jaume I. Correus passà el riu l´any 1922. La Caixa ho fa l´any 1925. El 1944 la Rambla perd la seva condició de mercat diari. El 1951 la Biblioteca Pública deixa l´edifici de l´Institut i passa a la plaça de l´Hospital. El Govern Civil estrena nou edifici a la Gran Via, el 20 de juny del 1958. I la Delegació d´Hisenda ho fa el 1960. El 1966 l´Institut deixa el carrer de la Força i es trasllada a les Pedreres. Progressivament es van traslladant els col·legis confessionals, femenins i masculins. La Cambra de Comerç deixa el carrer de Ciutadans. Els bancs i les gestories es van situant a l´esquerra de l´Onyar. Com també el Registre de la Propietat. El 1973 el Palau episcopal deixa de ser residència episcopal, i uns anys més tard es trasllada també la Cúria diocesana. Tot i que la Catedral es manté en el seu lloc, ja no es pot parlar de barri levític. Els Jutjats estrenen nou edifici a l´avinguda de Ramon Folch. I finalment l´Audiència passa a ocupar l´espai que deixà lliure la desaparició de la plaça de Toros. Només l´Ajuntament i la Diputació es mantenen en el seu emplaçament original.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema