editorial

el necessari debat del finançament universitari

07.05.2017 | 07:14

Mentre el model universitari de la majoria de països europeus tendeix a taxes de matrícula molt baixes o gratuïtes, Espanya manté un dels nivells de preus públics més elevats de la Unió Europea. I a Catalunya encara més que a la resta de l´Estat. Durant el període de crisi econòmica, totes les comunitats autònomes han incrementat els seus preus públics per a l´ensenyament superior. La franja va des del 5,1% de Galícia, la que menys, a l´espectacular 158% de Catalunya, la que més, seguida de Madrid (117%) i València (93%). Amb el que costa un curs universitari a Catalunya, es poden estudiar tres anys a Galícia. Un estudi de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles fa la següent reflexió: «L´equitat que ha de donar-se en l´accés a un servei educatiu prestat per institucions de caràcter públic i finançat molt majoritàriament amb recursos fiscals demanda actuacions que corregeixin aquesta diferència que posa en qüestió el principi d´igualtat d´oportunitats». Fa uns mesos, el Parlament de Catalunya va aprovar una reducció de les taxes universitàries del 30%, però el govern de Junts pel Sí s´ha negat a aplicar aquest mandat de la sobirania popular. Sobre el finançament universitari, s´hi va referir, amb claretat i sense embuts, el rector de la UdG, Sergi Bonet, en la recent commemoració del 25è aniversari de la creació de la Universitat de Girona. I ho va fer davant el conseller Jordi Baiget, que ostenta les competències universitàries. En contra del que sol ser habitual en aquest tipus d´actes institucionals, Bonet va emprar un to marcadament reivindicatiu. El rector va defensar la gratuïtat dels estudis universitaris i va reclamar al conseller Baiget que la Generalitat millori «substancialment i de manera urgent» el finançament de les universitats públiques catalanes, recordant que en els països de l´OCDE un estudiant ha de pagar una matrícula que suposa el 14% del cost total dels estudis, mentre que a Catalunya en paguen el 27%. El conseller Baiget va aguantar estoicament el ruixat. Bonet, a més, va detallar què podria fer la UdG si Catalunya dediqués al finançament de les universitats la mitjana dels països de l´OCDE (un 1,22% del PIB en lloc del 0,8% actual). Es tracta d´un debat interessant i necessari que intenta eludir el Govern català des de fa temps. És més polític que econòmic. La Generalitat té un ampli marge pressupostari per marcar les prioritats. Es tracta només de reduir despesa en aquelles partides innecessàries, que n´hi ha moltes, i traspassar-la a les partides socials i educatives. És qüestió de voluntat política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema