Cartes

16.05.2017 | 10:16

6a Cursa solidària de les Gavarres- Astrid 21
Narcís Cadena i Masó GIRONA

Les necessitats socials augmenten i les subvencions provinents de recursos públics disminueixen. Per aquest motiu les entitats s´han d´espavilar. En determinats casos, demanen ajut econòmic a particulars i/o empreses. En altres s´organitzen sopars, curses... Enguany el nombre de participants a la 6a cursa ha estat de cinc-centes i escaig persones.

A les comarques gironines, en el període 2002/2003, hi havia deu fundacions que atenien persones discapacitades psíquiques: El Vilar i Aspronis de Blanes, Els Joncs de Sarrià, Estany de Banyoles, Altem del Far d´Empordà, Astrid 21 de Girona, Joan Riu de Sant Gregori, Ramon Noguera de Girona, Map de Ripoll, Tallers de la Cerdanya de Puigcerdà. Fins l´any 2004 no s´havia de fer cap pagament per sol·licitar escriptures, balanços, compte de resultats i memòria. Amb el meu company J.F.M. –assessor d´empreses, a qui vull donar les gràcies– volíem estudiar una sèrie de deu o més anys. (El grup integrat per Drissa, La Fageda i Serv. Assist. Garrotxa, el vam analitzar a part).

Feta la integració i l´anàlisi de les deu fundacions esmentades, es veié que presentaven uns fons socials suficients per un bon equilibri patrimonial i financer dels seus estats comptables. No així la generació de recursos que, en l´exercici del 2003, havia estat molt baixa. A l´exercici 2002 la generació de fons fou positiva; però per poder tenir una continuïtat depenien de les subvencions. Ingressos activitat = 46,74%.- Subvencions = 53,26%

Pobra Catedral
Núria Bonet i Malàs GIRONA

Les deu del matí i el meu marit i jo ja estem defensant el nostre pas pel carrer de la Força, amb la intenció d´arribar a la Catedral per veure la composició floral. Hi arribem. El que trobem són unes peces d´acer inoxidable (crec) a cada escaló, fent de mirall. Ni una flor!

Es veu que això donava joc a la interactuació. Certament, podies emmirallar-te i constatar que el vestit et quedava bé. (o no). El comentari general era: On són les flors?

Senzillament decebedor. De pena.

Les txeques de Barcelona
Joan Giménez Ràfols Puigcerdà

Fa dies que els nous governants de Barcelona tenen previst, si no ho han fet ja, posar plaques o rètols on la policia havia «torturat» en temps passat. Em ve a la memòria un llibre que vaig llegir sobre les txeques a Barcelona i els llocs on estaven ubicades. Una d´elles, potser la que més destacava per les tortures, era la del carrer ­Vallmajor. A la gent gran que té memòria i a la gent que no en té, els recomano qualsevol llibre sobre les txeques i el que varen fer a Barcelona.

No cal dir que el coronel Escofet va rebre l´ordre del qui li podia donar, de lliurar les armes a la CNT i a la FAI i que arran de saquejar l´aquarterament de Sant Andreu amb més de 30.000 fusells que foren a parar a les mans dels nous amos i senyors de Catalunya, més de 8.000 ciutadans foren assassinats. A la Cerdanya manava la CNT-FAI Antonio Martín Escudero, més conegut com a «El Cojo de Málaga». Una creu al terme municipal de Fontanals ens indica el lloc a on foren assassinats 21 puigcerdanencs, un d´ells era el meu avi.

Vull recordar també que aquells assassins varen anar a Bellver de Cerdanya a buscar ciutadans per afusellar i el poble unit com una sola persona els protegí i es negà a lliurar-los. Han passat vora 80 anys. No creuen que ja és hora de passar pàgina? Pensin senyores i se­nyors que ara ens governen que després de vostès en vindran altres que possiblement no siguin de la seva mateixa corda...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema