De tots els polítics que he vist passar durant molts anys a les reunions del cercle d´Economia a Sitges, el pitjor, amb diferència, ha estat Pedro Sánchez, exsecretari general del PSOE i excandidat a la presidència del Govern que vol tornar a liderar el socialisme espanyol. Va fer una conferència on no sabies gaire bé què pensava de res i va ser incapaç de respondre cap de les quatre o cinc preguntes -en què un bon polític aprofita per lluir-se- que li van fer alguns dels millors acadèmics catalans sobre economia. Un zero a l´esquerra. No hi ha res pitjor que un polític sense conviccions, incoherent, que avui diu sí i demà diu no. Un frívol, en definitiva. Puc estar molt allunyat de la diagnosi, les teories, el món i la societat que defensen Pablo Iglesias i Ada Colau; però són bons oradors, consistents i, fins i tot, fan gràcia. Sé que ens volen vendre duros a dos pessetes; però no ho neguen. Sánchez, en canvi, ha demostrat que no sap què és un duro ni què és una pesseta. Molt menys, un euro. Ho va demostrar durant l´any que va pretendre ser el salvador d´Espa­nya. Primer, pactant amb Cs i després amb Podem i partits nacionalistes/independentistes. Per això el van engegar a galeres els vells gats i gates del PSOE. Ara, l´excandidat pot guanyar les primàries perquè per a molts militants socialistes és un màrtir davant la lideressa andalusa Susana Díaz i l´exlehendakari Patxi López. Diumenge ho sabrem. El PSOE té tot el dret del món a tenir por. I més en veure el que ha passat amb el socialisme francès, que era el seu mirall. Amb un PP fins a les celles d´acusacions i imputacions per corrupció, el PSOE necessita tornar a ser un partit seriós. Amb Sánchez és impossible.