El més fort de tots i bon jan també

Els prejudicis són una cosa que tots hem patit alguna vegada i que cíclicament sempre tornen per donar-nos alguna nova lliçó

20.05.2017 | 07:45
El més fort de tots i bon jan també

Els prejudicis són una cosa que tots hem patit alguna vegada i que cíclicament sempre tornen per donar-nos alguna nova lliçó. La majoria de la gent, per exemple, relaciona els culturistes únicament amb la ingesta de tot tipus de batuts proteínics per potenciar el volum dels seus cossos. No és que no hi hagi part de veritat en aquesta afirmació però és curiós com s'obvia que el culturisme és, sobretot, un esport que implica una manera d'entendre la vida absolutament abocada al culte al cos, a l'esforç físic, la fortalesa mental, una rígida disciplina alimentària i la tolerància del dolor, entre altres aspectes. Un altre prejudici associat és el que qualifica els seus practicants de taps de suro violents. Jo sempre poso l'exemple del gran Dolph Lundgren, el mític Drago, contrincant rus de l'icònic poltre italià Rocky a la quarta entrega de la saga cinematogràfica. Lundgren, culturista reconegut durant bona part de la seva vida, té dues carreres, domina sis idiomes, unes quantes arts marcials, i a sobre va ser atleta olímpic l'any 1996. És un cas extrem però ajuda a entendre aquella dita tan maca del mens sana in corpore sano.

Fa només una setmana, el realitzador gironí Marc Pineda, ex-alumne de l'ERAM, presentava al Cinema Truffaut el seu projecte de documental Culturismo real, una aproximació rigorosa i objectiva a aquest peculiar esport, tan fascinant com alhora injustament incomprès per tota aquella gent que no hi està estretament vinculada. El treball és una autèntica delícia perquè narra, en tan sols mitja hora, un any de la vida del culturista saltenc Alberto Alonso, campió d'Espanya de la categoria sènior, en el seu objectiu de guanyar el Campionat d'Europa 2016, competició internacional celebrada fa justament un any a Santa Susana. L'Alberto no és tan mediàtic com en Dolph o en Schwarzi, l'altre gran mite de la disciplina, però també té la seva formació i una professió molt digna: és un perruquer que a més es desviu per la seva família. Culturismo real ens convida a conèixer, doncs, les interioritats d'un paio més bonifaci i interessant del que els estereotips ens deixen veure, un tipus normal amb les seves preocupacions, els seus temors, les seves il·lusions i els seus somnis, tot plegat articulat en un relat perfectament encavallat amb testimonis d'entrenadors i col·laboradors, rivals directes i una família de gran tradició esportiva, que oscil·la entre l'emotivitat personal i l'odissea esportiva i èpica, i que ben aviat podreu veure de manera gratuïta al web www.culturismoreal.es.

A més, el film no se centra exclusivament en el dia a dia del nostre Musculman gironí, també es focalitza, en certa manera, en la figura del seu autor, en Marc, un exemple de creativitat, constància i treball dur rere la càmera, valors estretament lligats a tots aquells que fa temps que naveguem sense brúixola per aquest món tan poc agraït que és la realització audiovisual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema