El Parlament va viure dimecres un nou esperpent que només té un culpable i un guanyador i es dona el cas que és el mateix. Dos grups van demanar debatre el cas Palau i la posició del Govern, millor dit la nul·la posició de Govern, sobre l'acusació a CDC. CUP i Catalunya Sí que es Pot van entrar la petició a la mesa que, ai las!, requeria una reducció dels tràmits parlamentaris. Això va provocar una allau d'intervencions i una votació per decidir si es debatia o no el punt. Era una trampa que algú havia col·locat contra el Govern, primer, i contra l'oposició, després. Si al final s'acabava debatent i votant, el PDeCAT havia de fer veritables piruetes argumentals per explicar per què el Govern no acusa CDC. ERC -l'altra pota de la coalició- va quedar bé davant d'aquella opinió pública que no tolera la corrupció, però va quedar malament davant del president Puigdemont perquè va votar tot el contrari del que Junqueras li havia promès el dia anterior. I l'oposició? Si admetien els canvis en el reglament, s'obria un meló i un precedent per fer el mateix el dia que s'hagi de debatre el procés o el referèndum. Com en els crims, s'ha de buscar sempre qui és l'únic que en surt beneficiat. La CUP. Aixequen el merder; els encanta parlar de corrupció; deixen en evidència tothom i, si algun dia s'ha de modelar el reglament per proclamar la independència, els semblarà encara millor. Són els amos.
