A la taula del costat, una dona pregunta el seu marit (suposo que és el seu marit) si li fa mal el cap.
- Soc «jo» el que li faig mal al meu cap -respon l´home subratllant el pronom, com si acabés de descobrir aquesta nova forma de mal.
Mai se m´hauria ocorregut que «jo» pogués fer mal al meu cap. Sempre he pensat que era ell el que em feia mal a mi. La perspectiva canvia per complet. Si «jo» soc el causant del dolor, en comptes de prendre una pastilla contra la neuràlgia, hauria de prendre-la contra el «jo». Hi ha remeis contra el «jo» al mercat? No ho crec. En tot cas, tampoc m´atreviria a preguntar-ho a la farmàcia.
- Perdona, he estat dos dies fent mal al meu cap. Què em recomanes?
Estic veient la cara de la meva farmacèutica, a la qual, per cert, dec ja tres receptes de tranquil·litzants. La gent està acostumada que els òrgans molestin el «jo». No a l´inrevés. Com si els pronoms personals tinguessin menys capacitat que el fetge per amargar el dia. Però els pronoms personals fan mal. El món està ple de dones a les quals «ell» mata, i a l´inrevés. Parlem de matar en sentit figurat. També l´«allò» pot provocar un malestar insuportable. Hi ha dies en què et lleves amb una incomoditat imprecisa que portes a tot arreu i que no tens ni idea d´on procedeix. Jo t´ho dic: de l´«allò». L´allò és un pronom rar, ocult en la zona del pàncrees, molt a prop del forat pel qual s´accedeix a l´inconscient, aquesta debilitat de desitjos reprimits. L´«allò» es troba aquí, en la frontera entre el manifest i el latent. En general, no es percep la seva existència. Però hi ha dies en els quals s´inflama i provoca el desassossec difús a què ens referíem.
El «nosaltres», un altre pronom a considerar, també és molt seu. Et conviden a sopar a una casa en la qual de seguida perceps un ambient hostil. Què passa? Que a la família amfitriona se li ha ulcerat el «nosaltres». Un nosaltres ulcerat pot fastiguejar una reunió d´amics.
Compte, en fi, amb els pronoms i feliç jornada.
