Turismefòbia i conselleria de Turisme

26.05.2017 | 09:57

Opinava el director del Diari, el diumenge, sobre consellers que no s´assabentaven –si més no així s´ha justificat judicialment– de la corrupció que havia sota els seus càrrecs. I uns dies abans un empresari replicava un article d´un altre conseller, que ho va ser de Turisme entre altres competències, que no es troba afectat per cap cas de corrupció però que tampoc s´assabentava de les competències administratives i polítiques del seu càrrec.

En el cas d´aquest exconseller sembla que ni tan sols va aprendre el mínim sobre la història del turisme que un estudiant del Grau de Turisme aprèn els primers dies de la seva formació. Afirmava que «el turisme és un fenomen que s´origina massivament gràcies a la lluita obrera per les vacances pagades i la disminució de treball obligatori. Lluny doncs d´una maniobra planificada del capitalisme, és una conseqüència d´una victòria popular sobre el capitalisme». Caram! Si bé és cert que les vacances pagades van afavorir la demanda cada vegada més massiva de viatges turístics –organitzats, tot sigui dit– no menys cert és que no va ser com l´esquerranisme verbal de l´exconseller li va fer dir. El turisme de masses... una conseqüència d´una victòria popular sobre el capitalisme? Els propietaris i directius dels TT.OO. alemanys i britànics riurien amb aquesta frase, i els dels escandinaus potser s´ho prendrien com una ofensa perquè al seus països va ser fruit d´uns règims polítics governats per socialdemòcrates més o menys autèntics i no els de la corrupció d´aquí. I afegeixo: si les destinacions triades van ser l´Espanya franquista i la Iugoslàvia d´en Tito, sota dues dictadures, va ser perquè els costos –d´allotjament i d´alimentació– eren inferiors als de les destinacions turístiques mediterrànies amb democràcia de França i d´Itàlia, a més de la prohibició de les vagues i la seguretat dels règims policíacs. Capitalisme pur i dur, doncs, i en expansió. Dit això, el capitalisme és una abstracció sobre un sistema social i econòmic i no «planifica» com deia el conseller.

Amb tot el respecte vers la seva persona, vull replicar altres afirmacions que l´exconseller feia en el seu article del 5 de maig. Vaig dubtar si fer-ho, com anys abans vaig deixar d´anar a les seves conferències de premsa després de la primera, en la qual vaig ser testimoni de la seva bona voluntat i alhora del seu desconeixement. Faria falta més d´un article per contradir algunes bajanades de l´article. Començava dient que «l´èxit d´una destinació és el risc de la seva mort». Potser ho podria ser en algunes destinacions com ara Barcelona, Roma, Venècia i Amsterdam però no en altres com ara Viena, San Francisco, Singapur o Bilbao. No puc compartir que sigui el risc de la seva mort, més aviat el risc és per als seus ciutadans. Parlava, tot seguit, que «aquesta és la reflexió que s´estan fent algunes capitals europees com Barcelona, afectades per la creixent turistofòbia que expressen els veïns afectats negativament pels efectes col·laterals del turisme massiu».

En primer lloc, les ciutats són materials i no fan reflexions, en tot cas les fem les persones. I en el cas de Barcelona les fan sobretot els veïns afectats i els seus governants i per un altre costat els empresaris cobdiciosos que no volen cap fre a més turisme massiu, més oferta d´allotjament legal (hotels i apartaments) i de restauració (restaurants de tapes i bars musicals) i menys oferta competidora –en el cas dels hotelers– com és la del lloguer d´habitacions a turistes en pisos acollits al que s´anomena economia col·laborativa. Quina situació, al voltant del rehabilitat mercat de sant Antoni ara que s´acosta la seva reobertura... amb «expulsions» de veïns de tota la vida per poder llogar els seus habitatges a turistes i estudiants d´Erasmus i màsters.

L´exconseller feia una afirmació inexacta sobre els veïns de Barcelona quan afegia que «sobre aquest malestar justificat surfegen ideologies extremistes contràries a l´ocupació de l´espai públic pels turistes d´oci o culturals, i en canvi són partidàries de l´okupació dels autòctons anticapitalistes amb l´ajuda de turistes revolucionaris». Ideologies extremistes? Potser algú pensa que és extremista la del seu partit respecte de Catalunya... Malestar dels veïns? No sembla ser pels turistes culturals sinó pels incívics i de borratxera... Partidàries de l´okupació dels autòctons anticapitalistes amb l´ajuda de turistes revolucionaris? Quina aportació de l´exconseller, aquesta dels turistes revolucionaris! Llàstima que quan va ser conseller no hagués suggerit als encarregats de les deficients estadístiques de turisme de la Generalitat que incloguessin en la tipologia de turistes aquesta nova categoria descoberta per ell mateix.

I acabo ja: adoptava una actitud d´involucració personal escrivint que «està clar que tenim un problema i un repte». Quina pena que no va fer es quan va tenir en les seves mans la possibilitat d´haver fet front al problema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema