OPINIÓ

El perill de les xarxes socials

28.05.2017 | 21:18

Coincidint amb un incident en un centre educatiu de Girona, on algú de manera anònima en una pàgina web ha proferit una sèrie d'insults i de comentaris cruels i desagradables sobre alumnes del centre (estic parlant de nens i nenes de tretze anys), m'ha arribat a mans una sentència molt recent dictada per l'Audiència Provincial de Guipúscoa, on es declara la responsabilitat civil d'un pare i del centre educatiu pels insults d'una alumna de tretze anys a una professora del centre.

La sentència ens fa reflexionar sobre l'ús de les xarxes socials, els límits del control d'ús d'aquestes en el cas dels menors d'edat i, sobretot, els límits de la responsabilitat dels pares o tutors i dels mateixos centres educatius.

Tot i que estem davant d'un assumpte de naturalesa civil, no puc evitar fer un cert paral·lelisme amb el Compliance penal, ja que el fonament per declarar la responsabilitat del progenitor i del centre és la falta de control eficaç sobre l'ús dels mitjans i dispositius tècnics dels quals disposava la menor.

El cas: una professora del centre reclama el pagament d'una indemnització pels danys i perjudicis soferts com a conseqüència dels insults proferits per una alumna de tretze anys (disculpeu si emfatitzo l'edat, però és l'edat que té la meva filla i em trasbalsa) a les xarxes socials, que li provoquen una depressió.

Tot i que en primera instància es desestima la demanda en considerar que no ha quedat acreditada la relació de causalitat, l'Audiència, via de recurs, declara la responsabilitat solidària tant del pare com del centre educatiu i els condemna a una quantitat dinerària.

Quant al pare, la sentència considera que aquest no va actuar amb la diligència exigible com a pare de la nena, per no haver controlat els dispositius electrònics i tecnològics que va posar a disposició de la seva filla menor d'edat, sense que adoptés cap precaució sobre l'ús que podia fer-ne, ni cap pauta ni cap vigilància sobre el correcte ús d'aquests.

Això va afavorir que la menor accedís a les xarxes socials i introduís en elles comentaris sobre la professora que la sentència qualifica d'extremadament durs, ofensius i insultants.

Quant al centre educatiu, assenyala la sentència que aquest tampoc va actuar de manera diligent, ja que va tenir coneixement dels fets, no només per la denúncia de la professora sobre les conductes d'indisciplina a classe de l'alumna en qüestió, sinó pels missatges intercanviats per l'alumna amb altres companys de classe dins les dependències del mateix centre educatiu.

A més, la sentència ressalta que el centre educatiu hauria d'haver extremat les precaucions i haver adoptat les mesures adients ja no sols per controlar l'ús dels dispositius tècnics, sinó també implantar les normes oportunes d'utilització dins el centre, per evitar situacions d'indisciplina i rebel·lia amb relació al professorat.

I afegeix, que un cop el centre va tenir coneixement de la situació, lluny d'adoptar aquestes mesures, va treure importància d'aquestes, fins que la situació va esdevenir insostenible i la professora va causar baixa per depressió.

A diferència de la sentència de primera instància que havia desestimat la petició, el tribunal considera ara que la relació de causalitat entre el fet (els insults a la xarxa) i la baixa per depressió ha quedat perfectament determinada en base a les proves tant testificals com pericials.

Sense defugir de la casuística, i no podent generalitzar a qualsevol situació encara que sigui semblant o anàloga, la sentència obra molts interrogants sobre els límits del control dels pares sobre mòbils i ordinadors que fan servir els seus fills, i també sobre l'àmbit del control d'aquests aparells que es pugui fer dins el centre educatiu i en hores lectives.

Què passa si el mal ús del dispositiu es fa fora del centre però la repercussió i desenvolupament del mateix es fa dins el centre? Fins on ha d'arribar, o pot arribar, aquest control? Com pot una nena de tretze anys actuar així, obertament i compartint-ho amb més companys de classe, sense que ni els pares ni el centre educatiu prengui cap mesura tot i el coneixement que sembla ser tenien d'uns fets tan greus? A mi tot això em fa molta basarda...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema