Després de la jurisprudència del Tribunal Suprem, arriba la Instrucció 1/2017 de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que complementa (i ni deroga ni substitueix en tota la part restant) la núm. 3/2016 de 21 de maig. Cal efectuar aquesta menció prèvia. Qui llegeixi atentament la Instrucció 1/2017, que amb extraordinària, i lògica, rapidesa ha estat difosa per les organitzacions empresarials i ja està disponible a les xarxes socials, ha de comprovar que l´únic que fa és dictar les regles necessàries perquè l´actuació inspectora s´ajusti als termes de la jurisprudència de la Sala Social del Tribunal Suprem, una vegada que ja s´han dictat dues sentències estimatòries dels recursos de cassació contra sentències de la Sala del Social de l´Audiència Nacional i s´ha declarat que no és obligatori el registre de la jornada diària de treball. I res més, o, dit amb més claredat, tots els altres criteris d´actuació que han de guiar l´actuació inspectora en compliment de la seva missió de vetllar pel compliment de la legalitat segueixen plenament operatius.
I per què cal al meu parer destacar aquest caràcter complementari i no de substitució o derogatori de l´anterior instrucció sobre control de la jornada de treball (a temps complet)? Perquè en algun comentari que sobre la Instrucció 1/2017 he tingut oportunitat d´escoltar semblaria que hi ha un canvi radical en els criteris de la Inspecció, i per descomptat no és així al meu parer. Per tant, el meu primer consell a totes les persones interessades és que llegeixin amb molta atenció les tres pàgines i mitja de la nova Instrucció, i que després, si són responsables de recursos humans, assessors d´empreses o de sindicats, o representants dels treballadors, valorin com han d´actuar les empreses en matèria de registre de jornada i què és allò que més els interessa, en el ben entès que certament la jurisprudència del Tribunal Suprem farà més difícil una parcel·la de l´actuació investigadora de la Inspecció però no tanca les portes en absolut a que vetlli pel compliment de la legalitat i a imposar, si s´escau, les sancions que puguin derivar-se de la infracció de la normativa vigent legal i reglamentària en matèria de temps de treball. És a dir, el text ja és plenament accessible per a tots aquells que vulguin llegir-lo «de primera mà» i no deixar-se guiar per les lectures que altres puguin fer de la Instrucció, cosa que, insisteixo, és molt interessant perquè permetrà comprovar, després de la lectura, que la consideració de no portar el registre de jornada diària com no mereixedora de sanció és només una petita part del document.
Doncs bé, de les tres pàgines i mitja de la nova instrucció, una part gens menyspreable, una pàgina i mitja, està dedicada a explicar la jurisprudència recent del TS, en virtut de la qual l´art. 35.5 de la Llei de l´Estatut dels treballadors «no exigeix ??l´administració d´un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder comprovar el compliment dels horaris pactats». Atès que la Instrucció 3/2016 dedicava una part del seu contingut a fixar criteris d´actuació inspectora per aplicar les sentències de l´Audiència que han estat anul·lades en aquesta qüestió concreta, la Direcció General de la Inspecció ha cregut necessari, amb clara base jurídica per fer-ho, «complementar la referida instrucció per adequar l´actuació inspectora a la interpretació que l´article 35.5 de l´Estatut dels treballadors en les actuacions inspectores en la matèria que ens ocupa».
Només és en relació amb el criteri del TS relatiu a la gestió del registre de jornada diària com es procedeix a fixar un nou criteri d´actuació inspectora, però no alteren en absolut els que tenen relació amb la més genèrica funció de vigilància i control del compliment de la normativa en matèria de temps de treball. O dit amb les pròpies paraules de la Instrucció, i a la vista de la sentències dictades pel TS, «l´única matèria que queda afectada en les futures actuacions inspectores és la relacionada amb l´administració del registre de jornada, per quan no sent una obligació exigible a les empreses amb caràcter general, l´omissió del registre de la jornada diària de treball no és constitutiva, com a tal, d´una infracció de l´ordre social»; i per si quedés algun dubte s´afirma amb claredat que eximeix de qualsevol comentari addicional, que «la resta dels aspectes de la instrucció es mantenen plenament vigents».
Convé retenir del text de la nova instrucció la seva tesi que l´absència d´un control diari per part de l´empresa «no impedeix a la Inspecció desplegar les seves actuacions de comprovació mitjançant les facultats de què disposa i que estan reconegudes per la Llei 23/2015 ...», insistint que el control del temps de treball -la jornada-» sempre ha estat i segueix sent possible, més encara per tractar-se d´una de les contraprestacions bàsiques del contracte de treball».
Recorda la Instrucció que els «mitjans de convicció» a utilitzar per la Inspecció són relacionats en l´annex II, a, a) de la Instrucció 3/2016, alhora que també destaca que les informacions a recopilar «es refereixen a una pluralitat d´aspectes i no es limiten al registre de la jornada diària». Finalment, la Instrucció recorda, didàcticament, que no portar obligatòriament un registre de jornada diària no eximeix de cap manera del compliment de la normativa sobre hores ordinàries i extraordinàries, de manera que la qüestió litigiosa, que podria acabar en una sanció a l´empresa per incompliment de la normativa laboral, es recondueix a la deguda comprovació i acreditació de l´incompliment, una cosa que òbviament ja és així d´acord amb el marc normatiu però que adquirirà major valor, i probablement dificultat, davant «la falta de comptabilització d´hores per l´empresa», i en aquest cas, explica també didàcticament la Instrucció, «la Inspecció ha de poder establir els fets en què basa els incompliments, que segurament hauran de ser completats per raonaments o deduccions lògiques segons la doctrina de la prova indiciària». Cita, suposo que per ajudar a la tasca inspectora, una interessant sentència de la Sala Penal del TS, de 18 de febrer de 2015, per concloure taxativament que allò que és clar «és que la mera absència de registre de la jornada de treball no fa claudicar la funció de control que té encomanada la Inspecció de treball i Seguretat Social».
Concloc. Bona lectura, completa, de la Instrucció. I ara, a esperar la més que previsible presentació per algun grup polític de l´oposició al govern d´una proposta de reforma de l´art. 34 de l´Estatut dels treballadors.
