Catalunya es divideix en dos. No vull dir que estigui partida en dos com alguns volen fer creure. Vull dir que es divideix en dos: els que poden criticar Jordi Pujol i els que no tenen cap mena d´autoritat moral per fer-ho. El poden criticar amb autoritat tots aquells que van qüestionar maneres de fer i polítiques d´aquella Convergència, quan era totpoderosa i quan criticar-la et convertia, en especial al seu feu de les comarques de Girona, en un empestat social. I no té autoritat per criticar-lo aquest PP de Xavier García Albiol, que ara es dedica a fer por als pensionistes o futurs pensionistes (com si ser gran fos sinònim de ser idiota) amb imatges del matrimoni Pujol-Ferrusola. Que no ens enredin, el PP i Convergència durant anys van pactar: Espanya és meva i Catalunya quasi teva.

Ara els d´Albiol denuncien que els independentistes volen deixar els pensionistes sense diners perquè a aquest matrimoni no li cal pensió. Simple, petit, miserable i absolutament mesquí. A l´escola Albiol tot s´hi val. Fins i tot utilitzar la xenofòbia i la por per arribar a l´alcaldia de Badalona. El que diu molt poc d´aquells que el voten captats per missatges caça rucs, que són falsos i immorals.

Amb independència del que acabi essent el procés a Jordi Pujol -convé recordar que encara no ha estat jutjat-, García Albiol no arriba a la sola de les sabates al degradat expresident de la Generalitat. Amb els seus encerts i errors, que molts van criticar quan tocava, malgrat que entre ells ningú recorda Albiol, Pujol va fer polítiques grans en matèria d´infraestructures, de medi ambient, sanitàries i socials.

La Catalunya abans de Pujol era molt pitjor de com la va deixar ell. No ho va fer sol. També hi era aquell PSC que des dels ajuntaments va fer un contrapès imprescindible per construir aquesta Catalunya que ara tenim, amb els seus dèficits, desil·lusions i frustracions. Una Catalunya que també van aixecar IC i ERC, però una Catalunya que el PP no va contribuir gens -zero!- a construir. El PP sempre va jugar, i així ho continua fent, a ser el governador civil de Catalunya. Una mena de vigilant de territoris rebels.