Ja n´hi ha prou de tanta ximpleria. Fa anys que el terrorisme de petita escala ha trencat els esquemes de les seguretats nacionals. Els estats, diguem-ho ben alt i sobretot molt clar, no saben com fer-s´ho per a protegir-nos, i els seus serveis d´intel·ligència -sempre m´ha fet molt de riure aquest concepte- no troben la tecla per revertir la situació. Si alguna vegada va existir James Bond, el millor i més gran agent secret defensor del món lliure, no hi ha dubte que avui és només la reverberació d´un imaginari col·lectiu tristament generacional.
L´argument oficial és que és molt complicat evitar que un desequilibrat, que suposadament actua en solitari, agafi un camió i atropelli a tot aquell que se li posi pel davant, o que vagi a un concert i s´immoli entre el públic assistent, o que surti d´un cotxe i es posi a apunyalar a qui li rota. Sembla bastant més fàcil, un cop perpetrats aquests aberrants actes de terror, emetre comunicats de condol i solidaritat i donar uns copets a l´esquena dels supervivents o dels familiars de les víctimes. Fa anys que estem en guerra i occident faria bé de, en primer lloc, reconèixer-ho, i, en segon lloc, articular d´una vegada una línia d´actuació defensiva, una estratègia per mirar de protegir amb més eficiència els seus ciutadans d´uns atemptats que, a sobre, un cop produïts, poques vegades troben culpables a qui ajusticiar. D´excuses les que vulgueu però d´accions més aviat ni una. O no ens arriben.
Fa temps que ni em plantejo anar a segons quins concerts o esdeveniments públics, i menys viatjar. Aquesta és la llibertat preconitzada per l´estat del benestar? M´agradaria que algú «amb sentit d´estat» m´ho expliqués bé perquè de les raons i les cares de sèpia bullida dels governants davant d´aquestes i altres problemàtiques n´estic fins el que no es veu.
Entre el populatxo, molts opten per veure aquesta nova era de violència de saldo des de la perversa comoditat del sofà; pensen que ha passat lluny, en un altre país i posen cara de «no anem pas bé» mentre canvien de canal per veure First dates o Masterchef. Ja mostraran la seva solidaritat posant una bandera o un llacet negre a les xarxes socials! Altres, en canvi, exterioritzem la ràbia i la impotència amb el crit i la paraula malsonant, arriscant-nos a què si diem segons què se´ns acusi de tot. I és que, per acabar-ho d´adobar, estem sotmesos per la tirania del que és políticament correcte.
Amb aquest panorama, si ningú vetlla de veritat per nosaltres, tard o d´hora algun altre tarat tornarà enrere per desempolsar la llei del talió. Deia el tinent Neil Briggs a l´arxiconegut inspector Harry Callahan durant el clímax de la seqüela Harry el fort: «Qualsevol que amenaci la seguretat del poble serà executat. Ull per ull, Harry, aquest és el preu». En el cinema això pot sonar molt maco però a la vida real no tant. Heu ballat mai amb el diable a la llum de la lluna? Doncs això.
