El fet que un multimilionari hagi donat més de dos-cents milions d´euros per la investigació científica en contra del càncer ha aixecat polèmica. S´han sentit veus discrepants argüint que la sanitat ha de ser una institució pública amb els suficients ingressos per part de l´estat. És cert. La sanitat pública ha estat retallada d´una manera indecent, ni en les èpoques de més crisi no s´hauria de tocar. Per a alguna gent, les donacions de les grans fortunes són ofensives i, d´alguna manera, pornogràfiques. Per altra banda, les donacions i el mecenatge formen part de la societat. El que és imprescindible és que l´origen de les fortunes sigui clar i que provinguin d´empreses que paguin els impostos. La investigació científica és necessària i ha de ser constant, no pot dependre de fets puntuals o circumstàncies conjunturals. En un principi les donacions no impliquen cap problema, el que les converteix en maniobres sospitoses és quan estan envoltades de sospites i d´estranyes pràctiques financeres. Passa el mateix amb les fundacions, n´hi ha de tota mena, s´ha d´admetre que gràcies a elles bona part de la cultura es manté viva i accessible. Una altra discussió és el mercantilisme en el món de l´art. En l´actualitat, quan es descobreixen les males pràctiques polítiques respecte del diner públic, aflora un munt de corrupció respecte de les fundacions polítiques; això estén una escuma d´irregularitats. El mecenatge és una pràctica antiga. Allò que molesta és que algunes donacions de multimilionaris primer s´anunciïn i després se´n fa un espectacle beneit per l´administració. Una imatge que no és necessària si no és per satisfer l´ego dels actors que hi participen.
