Manca de personal, manca de mitjans materials, manca d´un model definit, manca de reflexió i coherència a l´hora de legislar, manca d´interès per part dels responsables polítics... Totes aquestes mancances, i algunes altres que es podrien afegir al llistat, provoquen un mal funcionament endèmic de la Justícia a les comarques gironines (encara que el problema no és en absolut exclusiu d´aquí, és general) que acaba repercutint en l´usuari dels seus serveis, el ciutadà, que veu amb exasperació com els processos judicials en què es troba implicat es poden allargar molt més temps del que seria raonable. I una justícia lenta no és justa, segons expressió que ha fet fortuna i que resumeix les nefastes conseqüències que pot suposar no resoldre a temps un afer en seu jurisdiccional.
Molts ciutadans podrien fer aquestes queixes (pràcticament tots els que d´una manera o altra han de tractar amb la Justícia), però la prova que el problema és realment preocupant és que aquestes denúncies les formulaven en un reportatge publicat diumenge passat per Diari de Girona tres destacats representants de la judicatura a les comarques gironines: el president de l´Audència Provincial, Fernando Lacaba; el jutge del Jutjat Mercantil Hugo Novales; i el president de la secció quarta de l´Audiència, Adolfo García Morales. I encara és més greu que no sigui la primera vegada, en absolut, que aquests rostres visibles de l´administració de justícia a casa nostra (o altres amb semblant rellevància) fan denúncies similars. És cert que s´han posat en marxa mesures per intentar pal·liar els nombrosos problemes detectats, especialment flagrants en el cas dels Jutjats de Família, però que també són gravíssims en el cas del Mercantil o del Penal, per posar dos exemples prou coneguts per aquells jutges; però sempre s´acaba anant a remolc de les necessitats, de manera que els ciutadans mai no arriben a rebre aquell servei a què tindrien dret. Al cap i a la fi, els nous jutjats que es creen, o les noves dotacions de personal o de material, suposen en general pedaços que maquillen una situació que pateix un problema estructural. El mateix Fernando Lacaba posa el dit a la nafra quan assegura que els problemes en la justícia es deuen a la manca de definició d´un model en concret. Com passa amb l´ensenyament, la justícia és usada en aquest país com a arma en el combat polític, quan en realitat hauria d´estar-ne al marge i generar consensos per la seva transcendència per als interessos del conjunt de la ciutadania.
