SarfaPAQUITA LIDÓN ROMERO girona
El dia 1 de juny m´havia de desplaçar a Palamós i vaig decidir fer-ho en transport públic. A les 16.40 vaig agafar el bus (per cert va arribar a l´estació un quart d´hora més tard de la que havia de ser l´hora de sortida), però ja se sap que el trànsit és traïdor. Només de pujar ens vàrem quedar encallats al passadís però de seguida vaig veure el motiu. Una senyora gran no podia seure al seient. El motiu? l´espai per passar entre els seients és tan petit que costa Déu i ajut poder-hi seure. Només ho pots fer si entres de costat, doblegues una mica els genolls i et deixes caure. Una vegada assegut, la situació no millora gens ni mica, els genolls et toquen al respatller del davant i si l´usuari d´aquest seient tira el respatller endarrere, el problema s´agreuja. No pots estirar les cames perquè hi ha un reposapeus que ocupa tota l´amplada, però tampoc el pots utilitzar perquè llavors els genolls no t´hi caben. Davant de tot hi ha uns seients reservats per a persones amb dificultats. Aquí tampoc no millora la situació perquè hi ha una espècie de mampara des de mitjana altura fins a terra, però l´espai entre el seient i la dita mampara també és més que estret, i com que arriba fins al terra, no pots posar els peus per sota. Afortunadament a l´autobús hi van pujar com a molt quinze persones i vàrem acabar tots viatjant de costat, amb el cul a un seient i les cames davant del del costat. Faig referència al vehicle de matrícula 2248GWZ. Senyors responsables de Moventis-SARFA, no es podrien eliminar una fila de seients a cada costat i deixar més espai entre fileres? Per cert el bitllet em va costar 6,40 €.
No és autoritari l´Estat espanyol?Joan Corney Vilà girona
Aquests darrers dies s´han sentit moltes veus fent grans esgarips perquè s´havia qualificat l´estat espanyol d´autoritari. Fins i tot al «missatger» li han caigut insults de tota mena. Se´m fa difícil saber si l´Estat espanyol és un estat autoritari o no, però sí que sé que ho és el president del govern que avui representa aquest estat. I m´ho confirmen les seves pròpies paraules quan repeteix una i altra vegada «no quiero». En la seva negativa de negociar un referèndum per a Catalunya podria haver-se quedat amb el «no puedo» i intentar argumentar-ho. Però no, l´ha hagut de reblar amb el «no quiero». Ell, que se suposa que hauria de representar els qui el van votar i, pel càrrec que ocupa, també els qui no ho van fer, se sent amb autoritat per decidir què es pot o no es pot fer simplement perquè ell vol o no vol. Com s´ha de qualificar aquest posicionament i aquesta actitud? Dialogant o autoritària? Deixo la resposta al bon criteri de cadascú.
Gratitud per la meva escolaCristina de Ribot i Saurina girona
Quan volem parlar de gratitud, les paraules sonen buides, per què?, a mi avui em sonen buides perquè les acompanya un adeu.
La vida té això, que està dividida per etapes. Això, però, no vol dir que hàgim d´oblidar tot allò pel que hem passat, justament aquestes són les coses, valors que ens han forjat com a persones, cada etapa és un trosset de vida que va definint i modelant a la persona.
Cada any deixem i emprenem nous camins, i cada etapa, essent diferent de l´anterior ens marca per bé o per mal.
Jo avui, junt amb moltíssima gent, deixem una gran etapa, jo avui deixo enrere a totes les persones modèliques que he anat coneixent al llarg dels meus 18 anys, des del professorat de Les Alzines al familiar més llunyà, emprenc un camí nou, que novament en un futur no gaire llunyà, el pintaré per retornar al meu refugi, l´escola. No existeixen paraules per mostrar la meva gratitud, no existeixen paraules per descriure tot el que he viscut, només ens queda el record, que ens permet reviure els instants més preciosos i bonics al vostre costat! Hem d´emmarcar els records, les vivències, els errors del passat, que ens permeten no tornar-los a cometre.
