Michael Walzer va publicar Just and unjust wars un dia després de la derrota nord-americana a Vietnam. L´edició d´aquest llibre de 1977 va marcar una fita en l´ètica de les relacions internacionals en assenyalar la renovació de la tradició de la «guerra justa». Des de llavors, s´analitzen d´una altra manera les normes que s´amaguen rere les doctrines del «dret a la guerra» (jus ad bellum) i del «dret dins de la guerra» (jus in bello) i també l´erosió dels atributs habituals de la sobirania dels Estats i el futur de la democràcia. La mirada sobre aquest conjunt de paràmetres i institucions polítiques que representen l´ordre internacional es va anar fent més crítica. La commoció per la caiguda del mur de Berlín, l´amenaça pel terrorisme global, etc. ens ha portat noves teories simplistes inspirades en la concepció clàssica, la qual tractava d´oposar-se alhora al realisme i al pacifisme. En el present, es poden justificar guerres en nom del bé, en abstracte? Què és el bé? Quan un país, per exemple, els Estats Units, intenta imposar-lo a qualsevol preu, no acaba ingressant en el terreny del mal? D´aquesta forma se sublima la hipocresia: una guerra és avui «justa» quan hi ha una «causa justa» per desencadenar-la i quan és declarada per una «autoritat competent». Obvi.
