LLETRES

El foc que torna

25.06.2017 | 06:30

A les fogueres de Sant Joan, entre petards, cava i coca, es cremen les coses dolentes, i es regenera l´energia d´una societat. El foc purificador és també un malson per als nostres camps, quan a l´estiu arriba la sequera i la destrucció. Deia un astrònom gironí que el Nadal catòlic, més enllà del naixement de Jesús, celebra el solstici d´hivern. Mentre que per Sant Joan celebrem el solstici d´estiu.
A les planures angleses de Stonehenge, a tocar de pedres mil·lenàries, milers de persones esperen en silenci la primera llum de l´estiu, en el camí cíclic de la natura de néixer i morir. De regenerar-se i brollar, que és la superació total de l´hivern i la tornada de les collites. L´home i la dona semblen tornar al culte, a prop de la superstició, de la natura o als animals que ens envolten, mentre oblidem la solidaritat amb l´individu que pateix, base de les grans religions monoteistes.
Sant Joan inicia l´aventura de les vacances finançades. Dos milions i mig d´espanyols viatgen a l´estiu, gràcies a les meravelles del crèdit fàcil que ens ofegarà la resta de l´any. A on anem? A un gran tour pels Balcans, 15 dies i 7 països empobrits i barallats entre ells? A Malta, la joia de la Mediterrània; o fem la ruta per Romania al complet; pàtria del sàdic comte Dràcula? En tot cas, vora les aigües càlides i tranquil·les del Mediterrani, en una cala mínima de la Costa Brava, com en el somni ancestral de grecs i romans, la vida sembla menys dura i tornar a començar és possible. A vegades oblidem que som llatins, i tenim un paisatge envejat i envejable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema