Després dels xiulets a l´himne espanyol en la final de Copa de 2015 entre el Barça i l´Athlètic, Artur Mas, aleshores encara president de la Generalitat, va dir: «Els xiulets a l´himne s´han d´acceptar com una cosa natural.» I va afegir: «No cal escandalitzar-se per aquest fet. Estem en una democràcia.» Francesc Homs va ser més taxatiu: «Quan et xiulen, t´aguantes.» La setmana passada, l´actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser fortament escridassat i xiulat en un acte a Badalona (aquells que només s´informen per TV3 ignoren aquest fet). Les reaccions han sigut diferents. La directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat, la badalonina Mercè Rius, va respondre que «els feixistes cridaven i els demòcrates aplaudien». Allò que fa dos anys era un saludable exercici democràtic ara s´ha convertit en feixisme. Mai com ara, la política i el futbol havien tingut, per desgràcia, tantes analogies. Els penals sempre són a l´àrea rival. Mai a la pròpia. És una altra conseqüència del procés. Només val la llibertat d´expressió pròpia; la dels altres es menysté i es castiga.

Postdates:

1. El Tribunal Constitucional ha reconegut que el PdeCAT té dret a disposar de grup propi al Senat. Em sembla democràticament saludable que els exconvergents hagin defensat els seus legítims drets, però no havíem quedat que la sobirania només era dels Parlaments i que la política no s´havia de judicialitzar?

2. Pep Guardiola ha proclamat que «Espanya és un estat autoritari», seguint el mantra propagandístic dels processistes. Espanya (i Catalunya) tenen molts defectes democràtics. Cert. La setmana vinent, Madrid (Espanya) acollirà la Festa Mundial de l´Orgull LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals). Aquests actes no s´acostumen a celebrar en països autoritaris. Els de la CUP, socis i crossa del govern català, podrien explicar quin tracte reben els homosexuals en els seus referents democràtics de Cuba (sobretot en l´etapa del seu admirat Fidel Castro) i Veneçuela. De Qatar, país que tants elogis ha rebut de Guardiola, ni en parlem