Cartes

antoni codina cazador girona

Benvolguts. Divendres va ser un dia caòtic per Girona a causa de la pluja. És cert que davant una situació del tot inesperada tots hem de col·laborar i ajudar. Els veïns de la Devesa vàrem quedar inundats, com altres de Girona. Davant d´aquesta situació, vaig trucar a la Policia Municipal i em van dir que truqués al 112. Després de molta estona em varen atendre i un cop explicada la situació i davant el perill d´inundació dels transformadors elèctrics, van dir que avisarien els bombers. Una hora més tard va arribar un cotxe de bombers al carrer Joaquim Vayreda i en veure el problema -tot inundat- va marxar. La solució la van donar els veïns: van buscar els embornals, els van obrir i els van netejar perquè aspiressin l´aigua del carrer. A les 11 de la nit va començar a estar net d´aigua. Durant tot aquests temps, no va venir ningú a ajudar-nos: ni policia, ni bombers, on estava la regidora del barri? Dissabte al matí van trucar de l´Ajuntament a l´Associació de veïns preguntant si necessitàvem quelcom, i vàrem dir que vinguessin a netejar els car­rers. Ningú va venir però el centre de la ciutat estava net i un camió de bombers aspirava aigua del pàrquing Saba. Nosaltres vam fer venir camions pagant per netejar els nostres pàrquings.

Un cop més, la Devesa és l´abocador de la ciutat, un lloc brut, ple de cotxes i de cagades de gossos. Jo també vull votar però per fer fora de l´Ajuntament tota aquesta colla d´incompetents.

Comentari

(amb il·lusió)

glòria ribera i salvador barcelona

He tingut l´oportunitat de llegir l´article del diaridegirona.cat del 28 de desembre de 2007 a «Fets i Gent», titulat «Lluís Subirana recopila poemes per il·lustrar sardanes de Ramon Ribera». Les he ballades i cantades ja que canto a la coral d´Enginyers de Barcelona.

El senyor Ramon Ribera i Llobet era el meu avi. Les he cantades amb el sentiment que inspira la lletra i que, a banda d´estimar-les com sortides del cor de l´avi, m´encisaven les seves paraules tan encertades, tan netes, tan transparents, tan tendres! Saber que per mitjà del seu diari en l´article abans esmentat s´ha fet commemoració del meu avi m´ha fet sentir feliç. Les més sinceres expressions de gratitud per M.J., Girona (suposo autor de l´article) i per tots vostès que divulguen i donen a conèixer el treball de tanta gent que estima la nostra Pàtria.

Felicitacions de tot cor!

Només calen

tres dies

meritxell vidal i serrat GIRONA

Principis de juliol. Encara tot per decidir. Serà a partir de l´onze que les nostres vides universitàries es començaran a definir. No obstant això, ja sabem si anem ben encaminats per tal d´assolir el nou projecte que se´ns presenta: poder entrar o no a la carrera dels nostres somnis, per molts de nosaltres. I és que hi ha de tot, com sempre, persones que salten d´alegria en veure el resultat de tants mesos de treball (o no), d´algunes que tan sols necessitaven el 5 d´or insignificant que marca parcialment poder entrar. I per últim, aquelles persones que poden haver realitzat un bon curs, però que malgrat això, a l´hora de la veritat (tan sols tres dies que defineixen tristament les nostres vides) no han sabut afrontar problemes secundaris afegits. Tres dies decideixen el futur universitari de moltes persones. Tres dies marquen poder casar-me un any abans o després, em deia una. Tres dies que no són prou per poder avaluar la feina de dos anys prou durs. Tres dies plens de sort, que com bé diu la paraula, es reparteix a l´atzar. Tres dies, però, que no deixaré que marquin el meu futur, ja que si no és aquest any, serà el pròxim. Tres dies que m´han fet valorar i tenir més clar quin vull que sigui el meu futur professional. Tres dies que, després d´avaluar la poca sort que he tingut, m´han fet canviar la manera d´enfocar la vida.

Gràcies, selectivitat, i fins al setembre.

On serà el límit?

Lluís Torner i Callicó GIRONA

Renoi! Aquest mes de juny, que al final va acabar en pluja, ha resultat ser d´allò més calorós, i no solament pel que fa a la temperatura, sinó també pel que fa a altres temes, que no tocarem, ja que amb tot allò que s´està publicant i sentint n´hi ha ben bé prou per fer-nos trontollar els ­principis de la decència i la moralitat.

El que volem comentar ve relacionat amb la recent publicació, en aquest mateix diari, d´un seguit de declaracions, sota el títol: «L´Olimp dels Tecnodéus». Tracta del futur que ens espera, amb tota aquesta temàtica, relacionada amb els avenços tecnològics de la intel·ligència artificial i tot el que se´n deriva. Si aquí hi afegim les declaracions que està fent el conegut físic britànic Stephen Hawking, que, amb tants avenços científics i tecnològics, sumats al tema dels forats negres, correm el risc d´una possible autodestrucció de la humanitat, ens fa posar un xic els pèls de punta, ja que fins en Jules Verne, amb aquella seva prodigiosa imaginació, cauria d´esquena, enfront d´aquests avenços que s´estan produint.

A una bona part dels que ja tenim una edat avançada ens fa sentir una certa preocupació, no podem negar-ho, però, tot i així, hem de pensar que, per al jovent, és tot un repte, per tant esforcem-nos, malgrat que no sigui fàcil, a deixar els mals auguris i les pors a banda, i desitgem-los molta sort; la necessiten i la mereixen. Solament dir-los que tinguin seny i no es passin en excés; tot ha de tenir el seu límit. Segur que ens titllaran d´avis carques, però és el nostre parer, no hi podem fer res.