Passi el que passi, a partir del dia 2 d'octubre, faran falta molts cosidors a tots els nivells per posar una mica de seny i ordre a l'esperpèntic moment polític que vivim a Catalunya. Juguem amb un avantatge, bona part de la societat catalana, també l'empresarial, ha desconnectat de la política i segueix fent la seva vida, profesional i personal. Buscar responsables i fer autocrítica és molt complicat per a tothom, però s'haurà de fer. A Catalunya ens presideix l'exalcalde de Girona, que va ser col·locat sota la tutela d'un partit antisistema que li encantaria que Catalunya fos un nou erm comunista amb una constitució republicana on la propietat privada quedaria sotmesa a la voluntat del poder polític. El president per accident es va trobar lligat de peus i mans per les exigències dels seus socis i tuteladors des del primer dia, malgrat els seus interessos inicials de diàleg i entesa. Al final, s'ha acabat convertint en el nostre Donald Trump, fent piulades a dojo i fent creure que Catalunya viu sota l'opressió d'un maleït estat que ens impedeix fer tot el que volem. Això de parlar en nom d'un sol poble és molt perillós. Ho sabem des de l'època de Moisès. A Madrid, ens presideix el senyor Mariano Rajoy, que fa servir una política de deixar que el riu passi. Sap que a l'altre cantó s'han il·luminat tant i han perdut qualsevol capacitat de raonament que no sigui l'emocional, que prefereix que es facin l'harakiri. Té al seu favor el suport internacional, que en les democràcies modernes accepta que el respecte a la llei és sagrat, precisament per evitar experiències del passat. Entre els il·luminats i els immobilistes, són tot un grup de gent, des de polítics de diversos colors fins a la societat civil, els cosidors del futur. Esperem-ho.
