La Devesa, un parc o un aparcament?

beatriz esporrín palacios girona

El 12/07 van publicar al seu diari les paraules de la tinenta d´alcaldia de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, que deia «fem una prova per la qual durant aquests dies no es podrà aparcar al camp de Mart i l´aparcament serà al perimetral» (de la Devesa). És trist i indignant que una política amb tants anys d´experiència, tinenta d´alcaldia i regidora del barri de la Devesa, desconegui que, tal com marca el reglament d´usos i activitats del Parc, encara vigent i aprovat al 2010, no es pot aparcar en la totalitat de la Devesa exceptuant les zones asfaltades i habilitades, com són l´aparcament del C/Berenguer, la rotonda del pont de Pedret o el del C/Güell.

Fins que els polítics, responsables de la gestió del Parc, no facin la seva feina fent complir els reglaments i les lleis que ells mateixos aproven i adeqüin el Parc, els gironins no tractarem la Devesa amb el respecte que es mereix.

I fins que els gironins no tractem al parc de la Devesa amb el respecte que es mereix -el mateix que professem als parcs de Migdia o Central- els polítics seguiran denigrant el parc a ser un calaix de sastre al mig de la ciutat que tant pot servir d´aparcament com d´abocador com de càmping improvisat. I així, any rere any, la Devesa, Bé ­Cultural d´Interès Nacional, el parc més antic de la ciutat, el parc urbà més gran de Catalunya, ­esdevé una massa arbòria on tot s´hi val i s´allunya del que és, o el que hauria de ser, un parc, ­orgull de Girona i dels gironins.

I les sentències dels tribunals populars?

Jaime Serrano de Quintana President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal

El passat 28 de juny va ser aprovada pel Parlament de Catalunya una llei per la qual «es declaren il·legals els tribunals de l´Auditoria de Guerra de l´Exèrcit d´Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, (...) i en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària i sobrevinguda, de totes les resolucions i sentències de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista».

Deixant de banda això del terme ocupació, per dur a una interpretació errònia, ja que no va ser una guerra de Catalunya contra Espanya, sinó una ­guerra civil espanyola, en la qual van combatre catalans en tots dos bàndols, estimem que és un clar exemple de «brindis al sol» per la seva inaplicabilitat retroactiva.

Ens recorda al cas històric d´aquell alcalde republicà d´una petita població castellana que va declarar abolit el Concili de Trento, o el de la tètrica exhumació d´Oliver Cromwell, per penjar el seu cadàver. Suposem que l´Assemblea Legislativa haurà volgut donar una reparació simbòlica a una part dels executats, els de l´última pena especialment. Recalquem el seu caràcter parcial, en tant que no s´anul·len les sentències dictades pels anomenats tribunals populars.

Per tal motiu, recomanaríem, per no ser titllada la norma aprovada de sectària, que atès el seu àmbit territorial, s´anul·lés, per començar, la sentència i mort imposada al ­general de Divisió Don Manuel Goded Llopis, per continuar, ja que estem a Girona, amb els tres primers condemnats a mort:

El tinent coronel Feliciano Montero Dalmases, el capità Joaquín Ruiz de Porras i el tinent Don José Borbon Rich.

Dit el que precedeix, manifestem la nostra consternació per l´actitud presa pel Partit Popular, explicable (que no és sinònim de justificable) només per pactes polítics de rebotiga.

Una reflexió per tant, per finalitzar, dirigida a aquells que de bona fe, esgrimeixen l´argument, davant els diversos comicis, de l´anomenat vot útil.

Vot útil: per a què? I per a qui?

Agraïment als Agents Rurals

i a l´Ajuntament

de Girona

GlÒria Ubeda girona

n Ahir vaig descobrir en el jardí interior de casa meva, quasi al centre de Girona, un niu de vespa velutina.

Aquesta carta és per agrair als Agents Rurals i a l´Ajuntament de Girona la seva rapidessa i eficàcia en treure´m el niu de casa. La primera trucada als agents rurals va ser a les 7 de la tarda del dia 12 de juliol i l´endemà a les 12 del migdia ja ho havien solucionat tot.

Fem país, així sí. Agraïda.