Primer va caldre anul·lar els judicis del franquisme. Anul·lar, declarar il·legals els tribunals de guerra, considerar nul·les les sentències que en van emanar. Acte de ruptura, acte de sobirania, alleujament de les víctimes i de les seves famílies. En diguin com en vulguin dir, el Parlament va fer una cosa que, per als veïns, encara no ha estat possible. Seguim. Deriva d'aquesta llei la publicació de la llista de procediments judicials militars que van afectar, que afecten, 66.590 persones i 15 entitats, entre elles revistes i diaris per articles publicats, alguns encara, l'any 1978.
La llista. Calen els noms. Són necessaris. Imprescindibles. Sense noms hi ha la temptació constant d'acollir-se al negacionisme. Que el negacionisme és una temptació ho sap tothom. Per això algú, no sabem qui, va amagar, rere una paret falsa, les fitxes dels morts i dels ferits per bombardeig que arribaven a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Algú que sabia que negarien els morts, que negarien els ferits. Sabia també que, un dia, algú altre trobaria les fitxes. Que gràcies a elles algú sabria què li va passar al pare o a la mare.
Els noms. Poden descarregar-se'n la llista. 2.569 pàgines. Ordre alfabètic de cognoms. Darrere de cada rengle, una història. O més d'una. Persones assenyalades. Jutjades. Famílies tocades. Seguint la llei, per descomptat. Segur que hi trobaran alguna història que coneixen. Poden mirar de recordar què ha estat, després, d'aquella gent, de la família, de les vides suspeses d'aquell règim i d'aquella llei que van combatre. D'uns judicis i d'unes víctimes que el règim va utilitzar per tenir un país mort de por. Mut durant dècades. I que, ara, el Parlament ha anul·lat.
