No falla. Obres els ulls de matinada, pensant-te que t'has de llevar. T'adones que falten ben bé dues hores. Somrius, perquè penses que ara fa menys calor, que dormiràs millor. Però sona el despertador, just quan semblava que descansaves. Surts del llit i de seguida en prens consciència: respires aire calent. Et dutxes, però als cinc minuts ja sues. Surts al carrer, i a cada pas et fa la sensació que t'arrossegues. Agafes un transport públic, l'ambient és polar. N'agafes un altre, sembla una sauna. Camines d'un lloc a un altre per falses ombres, perquè no et resguarden de res. Entres a un edifici i l'aire condicionat et va directe a la gola. Algú es queixa de l'aire (sempre hi ha algú que es queixa de l'aire), un de més enllà apel·la a la xafogor (sempre n'hi ha un de més enllà que apel·la a la xafogor). Tornes al carrer, on no hi ha bàndols, ni matisos: només calor. Reculls el nen i vas al parc. El tobogan brilla pel contacte del sol. No hi baixis, que crema. Les criatures corren desafiant el sol, mares i pares s'arremolinen sota els arbres. Transites en direcció a casa, notes la roba enganxada al cos. Et regalimen gotes pel front, perceps les revoltes de la pell. Entres al menjador i veus els gats encastats a les finestres, clamant per oxigen. Et tornes a dutxar, però als cinc minuts ja sues. Penses que necessites tenir aire condicionat a casa. Aquí ningú no es queixarà, però penses en la factura. Sopes poc, perquè no tens gana. T'asseus al sofà, menys còmode per la tirania ambiental. Busques sèrie o pel·lícula per no pensar, perquè les neurones s'han fet crispetes. Vas a dormir tard, perquè l'alternativa és estar suant al llit, i no. T'estires panxa amunt, penedint-te de la decisió. Mires cap a la finestra. Oberta. No entra aire, només soroll. S'escolta una lamentació llunyana per la calor. Mai n'havia fet tanta, diuen. Somrius pensant en les lamentacions sistèmiques, somrius evocant els bucles argumentals. Tanques els ulls. Els obres de matinada, pensant-te que t'has de llevar. No falla.
