A Espanya li fa mal el desamor de Catalunya, però, lluny d´intentar seduir-la com faria qualsevol galant en el seu sa judici, la fustiga i adverteix. Confia en el poder dissuasiu de l´amenaça i, en definitiva, redueix les possibilitats infinites de relació a una forma de maltractament. El fatxa surrealista de Giménez Caballero va haver de recórrer al tango per expressar-ho adequadament: «Catalunya? La vaig matar perquè era meva!». Ho va dir al final de la nostra carnisseria incivil quan alguns falangistes intel·ligents van intentar, sense èxit, de convèncer Franco que l´ocupació de Barcelona havia de fer-se, també, en català. No hi va haver subtítols.

La presentació al Parlament espa­nyol d´un projecte de reforma de l´Estatut aprovat pel tripartit va servir d´excusa per a una explosió d´anticatalanisme que a València coneixem tan bé. El PP, a l´oposició, lluny de prestar al president socialista el suport que requeria un assumpte d´Estat, va aprofitar per carregar contra Zapatero sense cap pudor ni mesura: els independentistes no arribaven, llavors, al 20% de l´electorat, però assetjar Zapatero semblava més urgent i vital que sargir l´estrip que creixia. I per conquerir el pressupost valien el mateix el transvasament de l´Ebre que ETA, les dessaladores que l´educació per a la ciutadania, els casaments homòfils que les demostracions patriòtiques de la premsa addicta, tan semblants als efluvis forals del nacionalisme català. Espanya era el primer Estat nacional d´Europa, deien, com si els nostres drets vinguessin de diplomes altmedievals i no d´una joveníssima Constitució.

Espanya és un gran país i ho és malgrat un Estat força taradet. Aquest Estat té molts recursos per bloquejar qualsevol brot insurreccional, per educat que sigui, però de l´altre costat poden desplegar un escamot de banderoles i assegudes, de cops d´efecte i cançons de Lluís Llach (jo soc més de Sisa) molt capaços d´esgotar la paciència de tots els déus. Com diu Enric Juliana, Madrid viu instal·lada en el negacionisme, però el problema polític existeix i només es pot resoldre políticament.A