Quan arriba l'estiu tens la percepció que l'hostaleria i especialment els bars i restaurants d'allà on hi ha una mínima concentració turística s'omplen de personal poc qualificat, mal preparat i capacitat per carregar-se qualsevol negoci. Són aquells paios que fan perdre els estreps després d'esperar més de trenta minuts que es dignin tan sols a veure que hi ets, aquells que quan entren a la sala, al menjador o a la terrassa, solen portar una única cosa i tornen de buit sense aixecar el cap per veure què manca a la resta de taules, aquells que tenen el no com a resposta cada vegada que se'ls fa una pregunta, aquells que com tinguis la desgràcia de patir alguna malaltia o al·lèrgia fan cara de pensar que ets un perepunyetes o aquells que, al teu país, contesten sempre que no t'entenen. El sector turístic segueix tenint el mateix problema que ha tingut sempre, que va mal servit, ja sigui per les condicions laborals del personal, ja sigui perquè s'ha d'anar a cercar personal molt lluny perquè aquí ningú vol fer una feina que es considera dura i mal pagada o ja sigui perquè creu poc en els bons professionals, ben retribuïts, ben formats, amb poca rotació i ben dirigits.
És igual de qui sigui la culpa, la qüestió és que resulta difícil, molt difícil, trobar personal mínimament professional en aquells establiments dedicats al turisme. Els convido que facin la prova qualsevol dia d'aquests, en qualsevol indret de costa o d'interior, que analitzin la netedat, la professionalitat, la simpatia, l'eficiència, la qualitat del servei i veuran que molts establiments que han fet grans esforços en altres àmbits tenen totes les de perdre gràcies a aquests grans professionals que no tenen ni idea del concepte de servei o de qualitat.
És clar que generalitzar sempre té un cost alt, perquè d'un cop borres del mapa tota aquella bona gent que sap fer les coses bé, el problema és que la majoria fa perdre la feina ben feta d'uns pocs bons professionals.
