La joia de viure

09.08.2017 | 07:14

Els vincles de Josep Palau i Fabre amb Llançà havien quedat un pèl desdibuixats. Per sort, l´exposició Joia de viure! fa rebrotar tots aquests lligams. La mostra, comissariada per Julià Guillamon, ens ofereix tastets de la presència del poeta a Grifeu, des de finals dels cinquanta, on s´havia refugiat per viure de manera salvatge. Però si Palau hagués estat Robinson, no hauria trigat a canviar en Divendres per una pinup sueca.
Per arrodonir l´exposició, s´ha editat l´àlbum La joia de viure, un còmic escrit per Guillamon i dibuixat per Toni Benages. Una meravella, que s´obre amb un text on el guionista i Cristina Pueyo encadenen anècdotes tendres, divertides o excèntriques d´aquest Palau insòlit, allu­nyat del rebombori de Barcelona. Són el trampolí perfecte per capbussar-nos a cinc històries, ambientades entre el 1961 i el 2000, on descobrirem la relació que mantenia l´escriptor amb Llançà, a més de les passions i les obsessions que l´ajudaven a ser ell mateix.
El conjunt –la combinació de personatges reals i ficticis, de referents estètics i geogràfics, de petits relats i anades d´olla– funciona molt bé i no traeix mai el món personal o simbòlic de Palau. Benages, alhora, sap transmetre la multiplicitat de tons que conté cada episodi, on tan aviat ens trobem amb seqüències costumistes com surrealistes, documentals, líriques o experimentals.
El llibre, això sí, se´t fa curtíssim. Com un vermut. Per això, seria bo que els seus autors es decidissin a fer-ne algun altre. Perquè, la veritat, no n´anem sobrats de còmics així. Que t´atrapin i et provoquin moments de joia mentre els assaboreixes (si pot ser, a prop del mar).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema