Sempre m'ha sorprés la capacitat que té el mes d'agost a casa nostra per aconseguir que tot es paralitzi. Ho hem vist al llarg d'aquests anys de crisi econòmica i ho tornem a veure ara, a les portes que l'inevitable xoc de trens es produeixi just després de vacances. Sabem que al setembre es produirà la topada institucional més important dels darrers anys amb unes conseqüències imprevisibles.

Tant en plena crisi econòmica com en plena crisi política, l'agost compleix inexorablement amb la seva escomesa i durant un mes, tot es para. Política i comunicativament parlant.

Però encara que no ho sembli, a l'agost passen coses. Algunes imprevistes, d'altres fruit de la quotidianitat, però sovint, aquests dies de descans fan emergir problemàtiques que habitualment són tapades per l'agenda política.

A l'agost es visualitzen problemàtiques que la resta de l'any queden tapades. I enguany no ha estat excepció sinó ben al contrari.

Hi ha tres temes que han emergit amb força aquests dies i que em temo que han vingut per quedar-se una bona temporada. El que resulta interessant és que són tres temes que esdevindran clau en la gestió municipal i, per tant, seran importants en les properes eleccions municipals.

El primer, la gestió del turisme. Aquest estiu hem vist com el fenomen turístic i la gestió d'aquest fenomen s'ha convertit en un dels temes que més preocupen als ciutadants. No només perquè per primera vegada al baròmetre municipal apareix com el primer problema per als barcelonins, sinó perquè a Barcelona i més enllà de Barcelona, l'èxit d'alguns municipis catalans ha generat uns problemes que són nous per als veïns de ciutats sense una llarga tradició turística.

I és que el turisme urbà ha vingut per quedar-se i gestionar els inconvenients que provoca serà un dels principals reptes que tindran al davant els respectius governs municipals. Com ser capaços d'atraure turistes i visitants sense que la presència d'aquests trenqui el dia a dia dels veïns de la ciutat hauria de ser l'objectiu. Un objectiu gens fàcil, tenint en compte com l'impacte del turisme en una ciutat d'èxit es deixa notar en molts àmbits: habitatge, descans, comerç, salaris, preus, etc.

Els polítics locals que vulguin encarar bé aquest tema han de trobar la manera de transmetre als seus ciutadans que l'èxit del municipi no afectarà la seva quotidianitat. Aquest és el repte. Gens menor.

El segon gran tema que ha emergit amb força aquest mes d'agost però que venim arrossegant de fa mesos i en un futur poc llunyà es convertirà en «el tema», és la mobilitat. La gent es desplaça i compta que es podrà desplaçar sempre. I té en compte aquest factor a l'hora de buscar feina, de buscar residència, de comprar, etc. Hem incorporat el desplaçament permanent a les nostres vides. La mobilitat, per tant, serà un dels temes més importants que hauran d'afrontar els municipis en els propers anys. És igual la seva mida. La connexió, les diferents vies, les infraestructures lligades a la mobilitat, els aparcaments, la convivència entre els diferents vehicles, tots aquests reptes s'han d'afrontar sense tenir la possibilitat d'adequar les infraestructures als canvis tecnològics, sociològics i d'estil de vida que es van produint. La irrupció del turisme de masses en ciutats fins fa poc no turístiques és un d'aquests canvis que afecten també la mobilitat i al que difícilment es pot donar resposta de manera ràpida.

Planificar la mobilitat tenint en compte els canvis tecnològics, sociològics o de costums que es poden produir en els propers anys és un dels reptes. Planificar però alhora pensar com aquesta planificació es pot adaptar a noves realitats.

En aquest sentit, l'impacte tecnològic està canviant les nostres vides i afecta directament la gestió municipal. Però no tant com havíem pensat al voltant d'aplicar la tecnologia als serveis públics, les famoses smart cities, sinó des de l'àmbit del ciutadà i usuari. L' smart citizen. Uber, Tesla, Airbnb, Amazon... estan canviant la manera com entenem la mobilitat, l'allotjament, el consum, etc. I això afecta el conjunt de la ciutat i la gestió d'aquesta.

I finalment, aquest agost també s'està parlant dels serveis públics. De la titularitat, de la seva gestió i de l'eficiència. I aquest també serà un dels grans debats dels propers anys. El ciutadà cada vegada pren més consciència de la importància dels serveis públics, és més exigent sobre el seu funcionament i vol debatre sobre la seva gestió. D'aquí la irrupció amb força del debat sobre la remunicipalització de serveis, sobretot en aquells llocs on la gestió no és prou transparent o eficient. Els ciutadans prenen consciència de la titularitat dels serveis que ofereix l'administració i volen dir-hi la seva. Aquest també és un debat que només acaba de començar.

Aquests tres temes han aparegut en aquests primers dies d'agost com a simples «serps de l'estiu» i, en canvi, tindran molt més impacte en el nostre dia a dia que altres temes que copen els informatius. I això, sense parlar de com afectaran els qui gestionin les ciutats. No tinc cap dubte que els propers anys, molt bona part dels recursos municipals estaran centrats a gestionar bé aquestes problemàtiques que han aparegut com qui no vol la cosa, mentre el país està de vacances. Ai l'agost!