Les «bones» dades estadístiques sobre la despesa turística i sobre el turisme que ha arribat al conjunt de l'estat -i a Catalunya en particular- en el primer semestre de l'any han despertat la ja coneguda carrera entre els polítics d'aquí i de Madrid per veure qui es posa més medalles. Parlen com si l'augment de la demanda real no fos «prestada» pels problemes d'inseguretat que pateixen altres destinacions i com si les dades macroeconòmiques fossin un mèrit seu i no el resultat de la por que fa canviar de destinacions a una part significativa de les persones que volen fer vacances intentant evitar el risc de patir la violència d'alguns il·luminats.
I es dona la paradoxa que semblen oblidar aquest fenomen del turisme prestat els mateixos que presumeixen que Espanya pot acabar sent, a final d'any, la destinació amb la xifra més elevada d'arribades internacionals de turistes i superar França en aquest indicador, per primera vegada en la història del turisme. No cal ser cap superdotat intel·lectual sinó simplement tenir un xic de coneixements o d'enteniment per deduir que Espanya pot rebre més turistes perquè molts han deixat d'anar a França. Quin fet més evident, excepte per a uns quants polítics que parlen per la gent que no reflexiona.
A mi em provoca una sensació poc agradable llegir notícies i comentaris editorials dels diaris «importants» de Barcelona i Madrid lloant la dada de gairebé un 15% de creixement de la despesa turística estrangera, respecte dels sis primers mesos de l'any passat: un 14,8, segons l'INE en base a l'enquesta Egatur. Un percentatge molt elevat, tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat. Un editorial d'un diari econòmic, d'aquests de color salmó, va parlar d'un « sector cada vez más sano y rentable». Lloances a dojo, per 37.217 milions d'euros arribats amb els turistes, dels quals un 22% -8.189 milions d'euros- diuen que han arribat a Catalunya. Seria interessant conèixer a on han anat a parar.
He llegit i escoltat afirmacions tan eufòriques com insensates. Perquè... és sostenible en el temps aquest percentatge estratosfèric... o és flor d'un any? Potser els que donen tanta importància a aquest gairebé 15 per cent d'augment no són conscients que enguany és «l'any del turisme sostenible» declarat per l'Organització Mundial del Turisme.
Conec alguns economistes -entre ells un que va ser ministre socialista- que tremolen quan es troben amb creixements o decreixements anuals superiors a un 3 o un 4 per cent. Si l'any vinent baixessin els ingressos turístics... seria una mala notícia? I si augmentessin...? Crec, doncs, que més d'un s'ha begut l'enteniment i ha perdut de vista l'horitzó i el futur més enllà del curt termini.
Dit això, també em sembla que s'han begut l'enteniment els que han magnificat i donat més importància als actes vandàlics d'un grup de joves de la CUP contra un bus turístic i unes bicicletes de lloguer a turistes que al caos existent a l'aeroport de Barcelona. Els primers fets han rebut tot tipus de condemnes d'un grapat d'associacions, gremis i partits polítics. Fins i tot del president Rajoy, que es troba de vacances fent de marxaire, com de costum. El president del govern central va tenir temps entre passejada i passejada per dir que aquells fets « revelan una estulticia insuperable» perquè el turisme « genera riqueza para todos».
Sembla increïble que aquest incombustible president parli dels incidents però ignori els greus danys que per a la imatge turística de l'estat que se suposa governa -no només de Barcelona, ni de Catalunya, sinó d'Espanya- representa la seva passivitat en el conflicte dels treballadors d'Eulen. I el mateix es pot dir dels empresaris barcelonins que van ser tan ràpids a fer un comunicat sobre el tema del bus turístic però semblen insensibles als perjudicis que pateixen els viatgers que tornen a casa seva després de les vacances, i els d'aquí que volen anar-se'n també de vacances, per no parlar dels que han de viatjar per motius de feina.
Molèsties a banda per cues interminables, sembla que més d'un miler de passatgers han perdut els seus vols. I el que trobo més preocupant: uns controls de seguretat que ningú pot garantir que siguin fets amb el rigor que toca. Quina altra contradicció, entre els fets i les declaracions sobre la riquesa que genera el turisme. I quin típic comportament, el de Rajoy, aquest especialista a sobreviure ignorant qualsevol crisi que l'envolti.
Els problemes, que també són d'AENA, empresa privatitzada parcialment i en Borsa però que segueix controlant el govern de l'estat, no li treuen la son a Rajoy. Potser perquè fa anys que està acostumat a viatjar en avió oficial, a entrar i sortir dels aeroports en cotxe oficial i a no haver de fer cap cua ni -suposo- control de seguretat a les sales d'autoritats. I diuen, quan els convé, que tots els espanyols són iguals.
