S'han begut l'enteniment?

11.08.2017 | 08:59

Les «bones» dades estadístiques sobre la despesa turística i sobre el turisme que ha arribat al conjunt de l'estat –i a Catalunya en particular– en el primer semestre de l'any han despertat la ja coneguda carrera entre els polítics d'aquí i de Madrid per veure qui es posa més medalles. Parlen com si l'augment de la demanda real no fos «prestada» pels problemes d'inseguretat que pateixen altres destinacions i com si les dades macroeconòmiques fossin un mèrit seu i no el resultat de la por que fa canviar de destinacions a una part significativa de les persones que volen fer vacances intentant evitar el risc de patir la violència d'alguns il·luminats.

I es dona la paradoxa que semblen oblidar aquest fenomen del turisme prestat els mateixos que presumeixen que Espanya pot acabar sent, a final d'any, la destinació amb la xifra més elevada d'arribades internacionals de turistes i superar França en aquest indicador, per primera vegada en la història del turisme. No cal ser cap superdotat intel·lectual sinó simplement tenir un xic de coneixements o d'enteniment per deduir que Espanya pot rebre més turistes perquè molts han deixat d'anar a França. Quin fet més evident, excepte per a uns quants polítics que parlen per la gent que no reflexiona.

A mi em provoca una sensació poc agradable llegir notícies i comentaris editorials dels diaris «importants» de Barcelona i Madrid lloant la dada de gairebé un 15% de creixement de la despesa turística estrangera, respecte dels sis primers mesos de l'any passat: un 14,8, segons l'INE en base a l'enquesta Egatur. Un percentatge molt elevat, tant a Catalunya com en el conjunt de l'Estat. Un editorial d'un diari econòmic, d'aquests de color salmó, va parlar d'un « sector cada vez más sano y rentable». Lloances a dojo, per 37.217 milions d'euros arribats amb els turistes, dels quals un 22% –8.189 milions d'euros– diuen que han arribat a Catalunya. Seria interessant conèixer a on han anat a parar.

He llegit i escoltat afirmacions tan eufòriques com insensates. Perquè... és sostenible en el temps aquest percentatge estratosfèric... o és flor d'un any? Potser els que donen tanta importància a aquest gairebé 15 per cent d'augment no són conscients que enguany és «l'any del turisme sostenible» declarat per l'Organització Mundial del Turisme.

Conec alguns economistes –entre ells un que va ser ministre socialista– que tremolen quan es troben amb creixements o decreixements anuals superiors a un 3 o un 4 per cent. Si l'any vinent baixessin els ingressos turístics... seria una mala notícia? I si augmentessin...? Crec, doncs, que més d'un s'ha begut l'enteniment i ha perdut de vista l'horitzó i el futur més enllà del curt termini.

Dit això, també em sembla que s'han begut l'enteniment els que han magnificat i donat més importància als actes vandàlics d'un grup de joves de la CUP contra un bus turístic i unes bicicletes de lloguer a turistes que al caos existent a l'aeroport de Barcelona. Els primers fets han rebut tot tipus de condemnes d'un grapat d'associacions, gremis i partits polítics. Fins i tot del president Rajoy, que es troba de vacances fent de marxaire, com de costum. El president del govern central va tenir temps entre passejada i passejada per dir que aquells fets « revelan una estulticia insuperable» perquè el turisme « genera riqueza para todos».

Sembla increïble que aquest incombustible president parli dels incidents però ignori els greus danys que per a la imatge turística de l'estat que se suposa governa –no només de Barcelona, ni de Catalunya, sinó d'Espanya– representa la seva passivitat en el conflicte dels treballadors d'Eulen. I el mateix es pot dir dels empresaris barcelonins que van ser tan ràpids a fer un comunicat sobre el tema del bus turístic però semblen insensibles als perjudicis que pateixen els viatgers que tornen a casa seva després de les vacances, i els d'aquí que volen anar-se'n també de vacances, per no parlar dels que han de viatjar per motius de feina.

Molèsties a banda per cues interminables, sembla que més d'un miler de passatgers han perdut els seus vols. I el que trobo més preocupant: uns controls de seguretat que ningú pot garantir que siguin fets amb el rigor que toca. Quina altra contradicció, entre els fets i les declaracions sobre la riquesa que genera el turisme. I quin típic comportament, el de Rajoy, aquest especialista a sobreviure ignorant qualsevol crisi que l'envolti.

Els problemes, que també són d'AENA, empresa privatitzada parcialment i en Borsa però que segueix controlant el govern de l'estat, no li treuen la son a Rajoy. Potser perquè fa anys que està acostumat a viatjar en avió oficial, a entrar i sortir dels aeroports en cotxe oficial i a no haver de fer cap cua ni –suposo– control de seguretat a les sales d'autoritats. I diuen, quan els convé, que tots els espanyols són iguals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema