En l'anterior article sobre la cuina d'autor feia referència als crítics francesos Henri Gault (1929-2000) i Cristian Millau (1928-2017), aquest últim ens deixava el mateix dia de la publicació de l'esmentat article, a l'edat de 88 anys.
No vull retre cap homenatge a aquests dos personatges importants dins la crítica gastronòmica, ja que la seva vàlua es prou coneguda i reconeguda. Creadors de la guia Gault & Millau, amb el seu esforç econòmic i el corresponent risc.
Molts altres han estat els crítics que han contribuït, també, a divulgar la bona cuina i els bons establiments amb les seves peculiaritats sempre dirigit a la informació seriosa i per persones que tenien un bon coneixement de la cuina i d'allò que faria gaudir els seus lectors.
Les noves tecnologies han arribat a la critica gastronòmica i fins i tot a la cuina. Hi ha un munt de blocs que ofereixen receptes de cuina, tots tenen les mateixes, és allò de tallar i enganxar. Però mai es pot saber quina és l'original i de qui l'han copiat. Altres més atrevits fan comentaris, com si fossin experts crítics, de restaurants, dels quals han sentit parlar i possiblement no hi hagin estat mai.
Però allò més greu, per a mi almenys, són els portals que recopilen informació i la posen a l'abast de tothom, en ares que tothom té el dret fonamental de compartir les seves experiències amb altres persones.
Dins d'aquest concepte hi ha la filosofia amb relació als establiments que els clients reals tenen el dret a compartir les seves experiències. Jo hi afegiria que aquests clients siguin seriosos, honestos, coneixedors de la matèria de la qual volen opinar, que no tinguin manies, etc. Altrament aquests portals tenen un risc, i posaré un exemple.
L'amo de un restaurant pot demanar un perfil i ja comença a anunciar el seu negoci, però també un usuari pot escriure una opinió entorn a un establiment i ja s'engega el perfil de l'esmentat establiment. D'aquest manera ja estem immersos en una roda que es pot convertir en una bola que no deixi dormir el propietari del restaurant.
Un cop s'ha engegat la, diguem-ne, crítica virtual, ja no hi ha qui ho pari.
Allò que més greu em sap és que la majoria opina gràcies a l'anonimat que ofereix internet, que no pots anar a reclamar ni «al mestre armero», i tot això ens porta a una cadena sense fi de la desinformació contínua. Estem a l'era de la comunicació i estem menys informats, de manera veraç, que mai.
