Sònia: «Saül em deia sovint (no perquè jo tingués poca memòria sinó perquè ell tenia tendència a repetir-se, era un home all) que el fascinaven els amors amb lògica. Era una manera com una altra qualsevol d'admetre (o de presumir, que ve a ser el mateix) que en això de l'amor i altres companyies era fred com un tros de gel. Si no pots objectivar les raons per les quals estimes algú, deia, és que no és amor, és simple caprici, obsessió, desig o, pitjor encara, un arravatament passional condemnat a finir més aviat que tard. Li agradava usar el verb finir, el que explica en part per què va finir allò nostre. Quan s'animava a dir-me paraules d'amor en moments íntims (no negaré que era un amant acceptable, potser perquè processava cada moviment tenint en compte les meves reaccions, una cosa una mica robòtica però eficaç) jo sempre em preguntava si m'ho deia perquè realment ho sentia o perquè així es deslliurava del problema de tenir una xicota desconfiada. Odiava les cançons ploraneres de cantants enamorats o desenamorats, abandonats o fugitius, i en això he de dir que li vaig acabar donant la raó. No suporto que algú m'inundi els timpans amb retrets, venjances, laments i desgràcies sentimentals per buscar la complicitat d'un públic que també té alguna ferida amorosa en la seva memòria. Tothom la té i per dignitat cal mantenir-la amagada, no anar mostrant-la per aquí com si fos el més extraordinari del món. En fi, Saül creia en la lògica de l'amor (suposo que per això em va deixar per la filla d'un alt càrrec d'Hisenda) i jo sempre m'he acostat a homes il·lògics, aquests que són com aquestes pomes que brillen gràcies a la cera que els posen però que després no tenen gust de res. La meva vida és plena de mossegades així i de vegades lamento no ser més lògica i revisar bé les pomes abans de posar-me-les a la boca. La meva mare deia que si dediquéssim el mateix temps a combatre els nostres defectes que a buscar els aliens, la nostra vida seria molt més harmoniosa, però mai li vaig fer gaire cas perquè prefereixo espiar les divertides ombres dels altres abans de deixar-me derrotar per les meves».