Mitjans prims, amb l'estructura mínima, pocs treballadors en plantilla i una àmplia varietat de col·laboradors amb un compromís flexible. Retribucions variables i, sempre que sigui possible, negociades a la baixa. La fórmula administrativa de l'autònom sense ingressos fixos que acumula retribucions de diverses companyies per material diferent i, per descomptat, adaptat amb cura a la naturalesa de cadascuna d'elles. Microcapçaleres digitals amb un abast reduït que només poden oferir una visió panoràmica del món per acumulació. Aquest és el futur del sector de la comunicació que dibuixen aquells que, ara per ara, el sufraguen principalment a casa nostra, és a dir, els bancs. També és el futur que esperen els editors més interessats a mantenir una quota mínima d'influència que no pas a prestar el servei públic que s'espera del quart poder. Els joves graduats, els aturats que estan aconseguint ingressar de nou en el mercat i els professionals que dubten de si mateixos en un entorn canviant fins a l'extenuació ja han acceptat aquesta fórmula sense oposar resistència. Segons aquest model, no hi ha espai per als grans mitjans, ni públics ni privats. I això és un greu error, perquè sense seguretat laboral per als periodistes i sense empreses fortes, la funció de la premsa es dilueix en màrqueting, entreteniment i propaganda.
