Cartes

03.09.2017 | 06:30

Esperança en el futur
M. Àngels Pagès vENtalló
Tot i el que hem viscut aquest mes d´agost no podem perdre l´esperança en un futur millor. Iniciem un nou curs, el lema comú: «Jo no tinc por», que hem repetit plegats, s´ha de traduir a tirar endavant. La mort i l´odi no tenen l´última paraula. El mal només es venç amb abundància de bé. Davant uns fets tan repugnants la resposta va ser unànime, solidaritat, esperit de servei, no perdre el coratge, fer pinya per ajudar... I això a tots els nivells, cossos de seguretat, bombers, metges, sanitaris, veïns... El poble català s´ha vist com a model de fer les coses ben fetes arreu del món, a través dels mitjans de comunicació.
La Rambla de Barcelona ha tornat a la normalitat, però el record de les víctimes i el patiment de tantes persones no pot desaparèixer, perdurarà per sempre. Ens ha d´esperonar a no defallir, a unir esforços tots junts per mantenir la nostra essència d´un poble d´acollida, de bona convivència, de concòrdia, de progrés, d´amor a la cultura, que busca el benestar de tothom i que per damunt de tot es respecti la dignitat de totes les persones.


Prestacions
lluïsa camps GIRONA
Soc una persona que creu que hi ha coses que es poden fer millor amb una mica de voluntat. Una d´elles és el decret que van aprovar sobre la pensió que volen donar a les persones que ho necessiten.
Penso que està molt bé aquesta decisió ja que aquestes tenen tot el dret de viure com qualsevol altra persona i que no els pugui mancar res del més necessari per viure dignament. No obstant això, hi ha una cosa amb la que no estic d´acord i és que hagin de percebre uns diners sense haver treballat.
Qualsevol persona, si vol cobrar, ha d´acudir a la feina i treballar o, en cas contrari, no percebrà el seu sou. Doncs per què aquesta gent poden cobrar sense haver de fer res? És que no hi ha milers de feines que podrien fer d´acord amb els seus coneixements?
Molta gent estem en desacord amb el fet que rebin una prestació que pagaríem tots plegats i que nosaltres hem hagut de guanyar-nos-la acudint al treball o, del contrari, no haguéssim tingut res.
Jo he estat molts anys voluntària de Càritas i he vist infinitats de casos de gent que ho passava molt malament i eren sincers, però també he vist molts desvergonyits que constava en els papers que no treballaven però ho feien en «negre».
Això passarà si continuem amb la política que no hagin d´acudir a cap treball.
Segurament que aquest escrit anirà a la paperera sense donar-li cap importància. Si és així, jo ja hauré dit el que pensava i estic contenta de mi mateixa.
Vostès poden dir el mateix?


El silenci del poble
Lola Arpa Vilallonga SOS Empordanet!. Peratallada
Si Josep Pla aixequés el cap se´n faria creus del silenci dels ciutadans i del Govern Català, que tan orgullosos –o això diuen– estan del seu país. Acabada la crisi, tornem a ensopegar amb la mateixa pedra: totxo, grues i especulació arranquen novament de la mà, portadors de mals presagis per a aquells que estimem el territori. Ahir es tallaven silenciosament els pins de les sorreres de Pals, ara toca tallar els pins històrics de la pineda d´en Gori, on no fa tants anys Pla, amb els seus amics, hi gaudien de berenades i migdiades glorioses.
El de sempre, «l´agressor» ni tan sols és del país, sinó un grup inversor d´estrangers que, si Déu o algun ecologista romàntic no hi posa remei, s´han «enamorat» d´aquest lloc per destruir-lo: 48 apartaments de tres pisos a tocar la cala Salguer, arran de mar. Dos mil apartaments a les sorreres de Pals, Aiguablava, Begur, cases de ningú, que aniran passant d´una mà a l´altra deixant destruït un paisatge verge de tots, en benefici de pocs.
No oblidem l´illa de Mallorca: ha mort d´èxit, els mallorquins han venut fins i tot la seva identitat. Així acabarem els catalans si no som capaços de protestar contra aquesta set imparable de diners dels ajuntaments.
Si estimem la nostra terra, tots hauríem de ser activistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema