Que la Costa Brava, la Costa Daurada i Barcelona estan sota el punt de mira dels terrorisme gihadista és, tristament, una realitat. A banda de la nostra tragèdia, han patit atemptats terribles països mediterranis com Marroc, Algèria, Tunísia, França, Líbia, Turquia o Egipte. S´ha salvat Itàlia, de moment.
Els atemptats exposen les nostres mancances: de seguretat, d´integració social i la nostra vulnerabilitat com a societat, però no existeix la seguretat absoluta, fins i tot en dictadures que neguen la llibertat. Cal fer autocrítica, detectar les nostres llacunes: aquests espais de les urbanitzacions que tenen pocs serveis i seguretat. Com es poden aconseguir desenes i desenes de bombones de butà sense que saltin les alarmes. Cal l´adaptació dels cossos municipals de seguretat al nou desafiament.
L´atzar i la inexperiència dels terroristes, i el bon fer de les forces de seguretat, ens ha salvat d´una tragèdia encara més gran. I cal l´autocrítica sense acarnissar-se amb el rival polític, i sense trobar-ho tot meravellós per amagar un debat necessari. Com a curiositat, dir que en un xat d´internet d´expatriats a l´estranger, aquests deien que una de les coses que més els sorprenia en tornar a casa, és la gran politització de la societat, no només en el debat d´idees, que és lògic, sinó en tots els aspectes de la vida. Això sembla positiu si implica una ciutadania activa, exigent i que reclama responsabilitats. No ho és, si allò que veiem és una societat teledirigida fins al punt més impensable: opinin vostès.
