S han acabat els dos mesos de vacances i tornem a entrar en contacte setmanal amb els addictes lectors d´aquestes cròniques, sempre relacionades amb la vida de la nostra ciutat. Sovint recordant temps ja llunyans dels quals només en tenim experiència directa els qui hem viscut molts anys, i sobretot si aquesta vivència s´ha circumscrit principalment a la nostra ciutat i el seu entorn. Ens trobem ja a les darreries de l´estiu i ben a prop de l´entrada a la tardor. La tardor és, al meu criteri, el millor temps per viure a Girona. Moment de represa de les activitats normals. Climatologia molt benèvola, amb alguns dies de pluja que sempre és beneficiosa, mentre no s´excedeixi, com ha passat en determinades ocasions. Preparació de les Fires. Projectes per al nou curs... L´estiu que estem acabant de rematar ha estat molt dur. Temperatures molt per sobre del que estem acostumats. Xafogor. Nits insuportables. Ja la primavera va ser una mica rara. No va ploure com hauria d´haver fet. El mes de maig va fer dies de molta calor, amb temperatures més pròpies de l´estiu que de la primavera. El mes de juny, extremadament calorós. I el darrer dia, la gran tempesta amb vents impetuosos, aigua abundant i pedra devastadora. En canvi el juliol es presentà més suau i amb temperatures dins la normalitat. Per tornar les altes temperatures en iniciar-se el mes d´agost. Però seguiren uns dies amb temperatures més pròpies de la tardor que de l´estiu. Tot aquest panorama meteorològic ens fa creure que el tan anunciat canvi climàtic pot ser, o ja és, una realitat. Fins ara en sentíem parlar, però sense que ho veiéssim com una amenaça que ens havia d´afectar a curt termini. Ho preníem com una perill futur que ja no seríem a temps d´experimentar. De totes maneres, si fem memòria, podem constatar que d´ones de calor ja n´havíem viscut en altres ocasions. De tempestes d´estiu és rar si un any no se´n presenta cap. Jo puc recordar la virulència de la tempesta que es desencadenà sobre la nostra ciutat el darrer dia d´agost de l´any 1954. A primera hora de la tarda el cel s´ennegrí totalment i en aquell fons obscur hi relluïen els llampecs. Els trons es feien sentir amb contundència. El vent impetuós, la pluja batent i la pedra destructora ho dominaven tot. Sis gegantins arbres de la Devesa foren arrancats de soca-rel pel vent. La persiana del balcó de casa va anar a parar al mig del carrer. Les hortes que aleshores hi havia als carrers Migdia i Joan Maragall quedaren totalment arrasades. La Girona d´avui és molt diferent a la d´aquell ja llunyà any 1954. On hi havia hortes i pastures ara hi ha carrers, places i avingudes ben urbanitzades. I en aquest àmbit les alteracions meteorològiques s´hi produeixen d´una manera més sensible.
En aquests darrers temps alguns científics s´han tornat a plantejar un tema que mai ha estat absent del tot. El del canvi d´horaris. La conveniència o inconveniència de modificar l´hora solar. Fixant-ho en un o altre meridià. Hem pogut sentir veus en sentits oposats. Uns, demanant que les dues hores avançades es mantinguessin vigents durant tot l´any. En aquest supòsit, alguns dies de desembre i gener, a les nou del matí tot just començaria a clarejar. Per altra part, uns científics de la Universitat de Madrid feien notar que si el que es pretén amb el canvi horari és estalviar energia elèctrica, resulta que el que s´estalvia de llum es gasta i amb escreix amb l´aire condicionat. Que si s´allarga l´horari es gasta més amb aire condicionat és obvi. Concretament alguns dies d´aquest estiu, a les darreres hores de la tarda feia tanta o més calor que al migdia. Que amb l´horari d´estiu s´estalvia llum es pot posar en dubte. Hi ha establiments comercials i oficines que tenen els llums encesos tant si hi ha llum natural com si no n´hi ha. En aquests darrers anys s´ha dit molt que l´any 1940 es feu el canvi d´horari per adaptar-lo al d´Alemanya. Pot ser que sí o pot ser que no. El que jo recordo és que s´avançà l´hora a l´hivern els darrers temps de la guerra. Quan les tropes del general Franco ocuparen les zones de la província de Lleida on es produïa la major part de l´electricitat que fornia les necessitats d´energia elèctrica de Catalunya. Aleshores el govern de la República determinà avançar l´hora. Al mateix temps que es produïen restriccions en el subministrament. I també recordo perfectament que a partir del quatre de febrer del 1939 a Girona tornàrem a l´hora solar. Poc temps després vingueren anys de sequera. Tornaren les restriccions, que duraren una colla d´anys, quasi tants com la targeta de racionament, de tan mal record. I també tornà el canvi horari. Mentre no es determini el contrari, tindrem horari d´estiu fins la darrera setmana d´octubre. Encara que l´estiu ja farà un mes que s´haurà acabat. Enguany la matinada de la diada de Sant Narcís els rellotges es retardaran una hora. Com que tot va progressant només haurem de moure aquells rellotges que es poden considerar antiquats, ja que ja n´hi ha molts que estan programats per a tots els canvis previstos.
Per a la majoria dels que tenim la sort de poder fer vacances estiuenques, les d´enguany ja s´han acabat. Després vindran les de Nadal i els ponts i els aqüeductes. Ara fent un repàs del que han representat per a nosaltres les passades vacances estiuenques podrem valorar si han estat positives o negatives. Si han servit per trencar amb la monotonia o si han estat motiu d´estrès i d´inquietud. Si han servit per descansar i recuperar forces per tal de començar un nou curs amb més vigor i més ànims. O si acabades les vacances ens serà necessari prendre uns dies de descans, per refer-nos del tragí i del cansament que ens han provocat. No és el mateix aprofitar aquest període de llibertat fent grans viatges, potser amb el nerviosisme d´hores d´espera en els aeroports. Arribant a una població d´un país llunyà i comprovar que l´equipatge no se´ns facilita perquè ha quedat oblidat en l´avió que el retornarà al lloc de sortida. Si hem hagut de fer combinacions de trens o d´avions amb la preocupació de si es compliran exactament els horaris per no perdre l´enllaç previst. Si hem recorregut centenars o milers de quilòmetres per carreteres o autopistes amb un trànsit atabalador i veient com alguns conductors circulen de forma incorrecta amb perill de provocar greus accidents. Banyar-se en platges superconcorregudes, on cal matinejar per trobar un lloc on estendre la tovallola. Naturalment que no tothom té els mateixos gustos, ni la mateixa resistència. Però em sembla que és molt més sanitós i relaxant viure les vacances amb més simplicitat. Amb més placidesa. Sense apartar-nos massa de la nostra ciutat tenim opció de trobar algun racó vora el mar on encara quedi espai disponible, almenys a determinades hores del dia. Però encara trobarem més tranquil·litat en zones de muntanya, on la calor no molesta. On les nits són plàcides i silencioses. On realment es pot descansar de veritat. Sigui com sigui , ara ja estem a l´inici d´una nova temporada i cal reprendre les activitats normals i emprar les forces que les vacances, d´una manera o altra, ens hagin deparat.
