La guerra santa d'El Cordobés

06.09.2017 | 07:11

Un subjecte disfressat de Che Guevara en versió tronada va sortir l'altre dia per la tele per amenaçar els espanyols amb el retorn de les tropes d' Almanzor i el consegüent bany de sang entre les files dels infidels. Per sort per a ells, es va oblidar dels nostres amics portuguesos, que també formaven part de l'Andalus.

Res de nou hi havia a l'anunci, perfectament adaptat als cànons multiculturals en vigor. El que en realitat va suscitar l'atenció –i certa conya– del públic amenaçat és que el portaveu del ISIS fos un tal Pérez, a qui els seus companys d'armes anomenen El Cordobés, com el torero.

Si a això s'afegeix que la mare de l'improbable destre es diu Tomasa i llueix entre els seus cognoms un de tan racial com el de Mollejas, sembla lògic que la gent se'l prengués una mica de broma. Més còmic sembla encara que l'Estat Islàmic estigui planejant una espècie de Reconquesta de la península Ibèrica que, al seu torn, havia estat ja reconquerida pels cristians als musulmans en temps de Ferran i Isabel. Estaríem parlant d'una Contrarreconquista o alguna cosa així, concepte que a hores d'ara del mil·lenni no pot sinó suscitar la sorpresa.

Oblidada ja l'època imperial, la veritat és que els espanyols no es fiquen amb ningú: i potser per això sorprengui la mania que tan tardanament comencen a profesar-los per aquí fora i fins i tot per dins. Tant és així que fins hi participen alguns dels mateixos espanyols que, en un rampell de casticisme, han arribat a la conclusió una mica exagerada que en realitat són danesos.

Aquesta recent hispanofòbia respon a greuges vells. Els que invocava dies enrere el portaveu Pérez, de l'Estat Islàmic, es remunten a cinc segles, que ja és tenir memòria. El Cordobés, que res té a veure amb Manuel Benítez, retreu a l'actual Espanya l'expulsió dels moriscos fa 500 anys. També els jueus van ser deportats aleshores, encara que, per fortuna, l'Estat d'Israel no ha plantejat cap reclamació sobre aquest delicat assumpte.

Ja posats a fer-li marxa enrere al rellotge de la Història, podríem arribar a situacions d'allò més divertides.

Els actuals romans, un suposar, estarien en el seu perfecte dret d'exigir el domini de la província hispana que van perdre fa un porró de segles. Al capdavall, la vella Roma ens va deixar els idiomes romanços que es parlen a la Península, el traçat de les carreteres, el Dret, els aqüeductes i fins el far de la Torre d'Hèrcules. Títols més que suficients per exigir la restauració de l'Imperi Romà, que tant va fer per civilitzar els bàrbars que fa ja dos mil anys abundaven per aquí en gairebé tan gran proporció com ara.

Poques bromes, en tot cas, amb les amenaces de l'Estat Islàmic, encara que el seu portaveu es digui Pérez i sigui fill de Tomasa. Només és qüestió de temps i d'atzar que alguna d'aquestes organitzacions dedicades a l'extermini d'infidels obtingui una bomba atòmica de butxaca i, segons els seus hàbits, la faci detonar en alguna ciutat ben poblada de kafires impius. Maleïda la gràcia que ens faria llavors l'anècdota que el seu portaveu tingui nom artístic de torero.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema