Austria va implantar el 2015 una llei que busca abans que res integrar els musulmans i retallar en el possible les possibles vies de radicalització i comissió d´atemptats. La llei va prohibir el finançament estranger de clergues i mesquites, va establir la creació d´una facultat de teologia islàmica per formar els imams i va regular els drets i deures pel que fa a festes musulmanes, cementiris, usos alimentaris i activitats dels religiosos en els hospitals, les presons i l´Exèrcit. Com a cirereta, les congregacions musulmanes estan obligades a acceptar la primacia de l´Estat de dret sobre la «xaria» o llei islàmica.

És cert que aquesta última petició de lleialtat no s´exigeix ??a altres comunitats religioses, però també és cert que en cap d´elles és tan explícit el rebuig a les lleis elaborades amb criteris laics. La llei austríaca es va aprovar malgrat el rebuig d´alguns musulmans, que criticaven que se´ls tractava com a ciutadans de segona. Però també cal reconèixer que d´aquesta manera s´acabava amb l´existència clandestina i anàrquica, l´esdevenir a esquena de la societat d´acollida que es produeix no només a Àustria, sinó en tots els països europeus. També a Espanya.

Els musulmans a Espanya s´han multiplicat per deu en l´últim quart de segle, fins arribar gairebé als dos milions. Un quaranta per cent d´ells, uns 800.000, tenen nacionalitat espanyola. El número de nacionalitzats creix de manera imparable i no pot negar-se per tant que existeix un islam espanyol. De fet, a efectes governamentals, es considera l´islam com una confessió de notori arrelament, cosa que li dona dret a subvencions i ajudes, i també a exempcions d´impostos com l´IBI, Societats o Transmissions. Malgrat aquesta implantació, els ajuts de l´Estat a les comunitats musulmanes han estat més aviat mesquines (el 2011 van rebre 1,9 milions d´euros que van baixar en el 2015, per efecte de la crisi, a poc més de 300.000) i els musulmans espanyols estan reclamant des de fa anys una casella en l´impost de la renda de les persones físiques, que garanteixi les activitats del culte i la formació de clergat i els fidels. Una petició més que justificable.

Perquè la falta de fons governamentals deixa aquestes comunitats a mercè de països estrangers, com l´Aràbia Saudita, la resta de les monarquies del Golf o el mateix Marroc. Aràbia Saudita va donar 12 milions d´euros per construir la magnífica mesquita de la M-30 a Madrid, i n´ha aixecat altres de gran luxe a Màlaga, Fuengirola o Marbella. Els exquisits alcorans regalats pels saudites poden trobar-se en mesquites d´Astúries, de Madrid o Múrcia. I amb aquests alcorans viatja la voluntat d´estendre a Espanya el wahhabisme, la ultraconservadora versió de l´islam que ha donat lloc a fenòmens com el salafisme, l´avantsala del terrorisme gihadista.

A les mesquites espanyoles es desenvolupen una lluita per la influència, especialment entre saudites i marroquins, preocupats aquests últims per la influència del radicalisme en els seus nacionals. No obstant això, aquests no ha impedit que les versions violentes de l´islam s´hagin estès per les mesquites de Catalunya, Ceuta o Melilla.

No hi ha un control sobre els imams que prediquen a les 1.400 mesquites i al voltant de 700 oratoris oberts a Espanya. La seva contractació correspon a cada comunitat, i se´ls sol pagar amb diners vinguts de fora. No és com els capellans catòlics, la formació està subvencionada i que compten amb un sou pagat per l´Estat. Aquesta falta de control dels imams deixa en mans de les mateixes comunitats el control de la radicalització dels seus membres, que, com s´ha vist, ha fallat estrepitosament en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat agost.

És urgent per tant repensar el lloc de l´islam a Espanya, acabar amb la seva clandestinitat i elevar al que és, una religió més amb presència al territori nacional. Una escola teològica pagada per l´Estat permetria un major control sobre la formació dels imams, i possiblement una major lleialtat d´aquests al país que els ha acollit. Dotar de més mitjans l´islam espanyol li permetria construir mesquites sense recórrer a estrangers que només busquen estendre la seva influència. I sí, obtenir de les comunitats musulmanes un compromís sense fissures amb l´Estat de Dret contribuiria a tranquil·litzar molts ciutadans d´aquest país i espantar els cants de sirena de la islamofòbia. Ens va en això la nostra seguretat.