El tema de Catalunya produeix més paraules de les que podem llegir, fins i tot de les que som capaços d'escoltar. Hi ha una inflació verbal que treu valor a les frases com la inflació econòmica resta valor als diners. Cada dia que passa, les frases valen menys, tot i les seleccions dels mitjans més prestigiosos o de les firmes més lúcides. Quan el discurs sobre qualsevol assumpte es devalua, l'assumpte perd força també. Ningú és capaç de llegir-se un sumari judicial de vint mil folis, però sí una novel·la de cent pàgines sobre aquest sumari. La diferència entre el sumari i la novel·la està en l'art. El sumari no el té; la novel·la, sí. L'assumpte de Catalunya comença a adquirir la mida colossal d'un sumari amb el seu llenguatge reiteratiu i avorrit. Tots els articles, dins de la seva varietat, són el mateix article; totes les opinions, dins de la seva pluralitat, són la mateixa opinió. Aquí ens referim a la substància, no a la forma. La substància de fons és enganxosa, impregna qualsevol informació, no importa la seva tendència o el mitjà en el qual es difongui. Ve a ser com si vostè barregés el pernil de jabugo amb el peix. El pernil tindria gust de moll.
Els experts en vi anomenen retrogust a la permanència d'un sabor al paladar. El retrogust de les informacions sobre l'assumpte català és de peix. Com és possible, es preguntaran molts, quan es tracta d'un suflé? Doncs per la mateixa barreja a la qual ens referíem abans. Quan un carrega molt el carret de la compra, els ous es trenquen, el lluç pateix un aixafament que es tradueix en una pèrdua de suc, i la fruita madura es descompon. No importa que hagi comprat vostè la millor mitjana de bou de la carnisseria: el seu sabor de fons serà una barreja indistingible de tota la resta.
És el que ens ha passat amb el carret de la compra intel·lectual en què hem anat introduint informacions diverses sobre Catalunya: que l'hem omplert de gom a gom i el dolç s'ha barrejat amb el salat i el tou amb el dur. No té gust de res. O, pitjor encara, té gust de peix ranci i fa pudor. Tot i que és cert que unes paraules estan més podrides que d'altres, el conjunt resulta atroç. Necessitem una novel·la curta sobre el tema.
